Història d'Espanya: De la Dècada Moderada a Amadeu I
El regnat d'Isabel II (1843-1868)
La Dècada Moderada
Durant aquest període, el poder estava en mans dels liberals conservadors encapçalats per Narváez. La nova Constitució de 1845 va ampliar els poders de la Corona, va establir un sistema bicameral i el sufragi censatari. Entre les mesures més importants, destaca la creació dels codis civil i penal unificats i la fundació de la Guàrdia Civil. La pràctica del govern es va caracteritzar per la corrupció i per afavorir els sectors més poderosos. Entre el 1846 i el 1849 va tenir lloc la Segona Guerra Carlina.
El Bienni Progressista
El pronunciament d'O'Donnell va forçar Isabel II a lliurar el govern als progressistes. L'objectiu del pronunciament era posar en marxa reformes democràtiques i redactar una nova constitució que, finalment, no va arribar a ser promulgada. També es va dur a terme una nova desamortització sobre els béns comunals i es va promulgar la Llei del Ferrocarril per començar a impulsar la xarxa ferroviària i el seu funcionament.
El govern de la Unió Liberal
El govern moderat va defensar els interessos de l'Església, l'exèrcit i els terratinents, fet que va suposar l'aprovació de la primera llei educativa integral d'Espanya el 1857. L'expansió econòmica, gràcies a una bona conjuntura, va fer augmentar el comerç i les collites. En l'àmbit exterior, Espanya es va implicar en conflictes allunyats com la invasió de Santo Domingo, la Cotxinxina, el Marroc, Mèxic i la Guerra del Pacífic.
A partir de 1862, però, va començar una profunda crisi econòmica, agrària i tèxtil. Les forces opositores es varen organitzar i reunir per poder acabar amb el regnat d'Isabel II.
Sexenni Democràtic (1868-1874)
Causes de la Revolució
- Factors econòmics: Crisi financera pel fracàs de les inversions en el ferrocarril, crisi industrial tèxtil per l'augment del preu del cotó i crisi de subsistències a causa de l'acumulació de males anyades.
- Crisi política: Descontentament popular per la manca d'aliments i per l'autoritarisme del govern. Es va produir una forta agitació a les ciutats contra l'executiu i contra la reina.
- L'enfrontament de l'oposició: Els progressistes i demòcrates començaren a conspirar contra Isabel II, signant el Pacte d'Ostende per derrocar la reina i formar unes noves Corts.
La Revolució de 1868
El 1868, a Cadis, va començar una revolució coneguda com La Gloriosa, que es va estendre ràpidament per altres ciutats. Va ser dirigida per Serrano i Prim; els fidels a la reina foren derrotats i ella es va haver d'exiliar. Després d'aquesta revolta, es formaren juntes de defensa a les ciutats, que foren ràpidament desautoritzades. El poder va quedar finalment en mans d'un govern provisional encapçalat per Serrano.
El Govern Provisional i la Constitució
Per formar el govern provisional es varen convocar eleccions a Corts mitjançant el sufragi universal. La Constitució de 1869 va establir la sobirania nacional i llibertats àmplies, fixant la monarquia com a forma d'estat, tot i que amb poders limitats.
La tasca de govern va afavorir el liberalisme per beneficiar la burgesia. Es va establir la pesseta com a moneda oficial i es liberalitzaren els intercanvis amb l'exterior. Malgrat tot, hi hagué un fort descontentament entre les classes populars perquè la seva situació no millorava.
El regnat d'Amadeu I
Amadeu de Savoia va ser elegit pel seu ideari liberal i pel prestigi de la seva casa reial. Va ser l'aposta de Prim, però el monarca va arribar a Madrid just quan el general acabava de ser assassinat.
Amadeu I es va trobar amb una oposició múltiple: borbònics, carlins, l'Església, els republicans i la burgesia. El 1872 va començar la Tercera Guerra Carlina, seguida de la guerra de Cuba i diverses revoltes populars a les ciutats.