Història d'Espanya del segle XIX: Guerra, Constitució i Conflictes Polítics

Motí d'Aranjuez i la Guerra del Francès (1807-1814)

El Motí d'Aranjuez (1808): Godoy, amb el consentiment de Carles IV, signa un tractat amb Napoleó que autoritza l'exèrcit francès a entrar a Espanya per atacar Portugal, a canvi d'un repartiment entre Espanya i França.

Setges: els setges, els bombardejos continuats i la fam, durant mesos, immobilitzaren part de l'exèrcit i van impedir el progrés cap al Llevant. Van impedir la conquesta d'Andalusia i van forçar Josep I a abandonar Madrid. L'any 1809 va tornar el domini francès, que es va estendre per tot el territori espanyol.

Afrancesats

Van col·laborar amb el monarca Josep I. Se sentien vinculats amb el programa reformista i modernitzador d'Espanya. Amb la guerra, molts es van exiliar per la persecució de Ferran VII.

Les Corts de Cadis

Les lleis aprovades van eliminar l'Antic Règim i van instaurar el règim liberal. Van suprimir els senyorius jurisdiccionals, es va eliminar la desamortització de les terres comunals, es va abolir la Inquisició, es va establir la llibertat d'impremta i la llibertat de treball (anul·lant els gremis i unificant el mercat).

La Milícia Nacional

Grup armat de voluntaris que defensaven el liberalisme i l'ordre públic. Es va constituir previ a la seva formació a la Constitució de 1812. Durant el Trienni Liberal (1820-1823) es va formar la Milícia Nacional. Els progressistes sempre vanposar la milícia, mentre que els conservadors la van abolir.

Les guerrilles

Lluita armada espontània i popular, i eficaç, formada per petits grups locals de pagesos i artesans. Amenaçaven l'exèrcit per sorpresa i destruïen instal·lacions, sotmetent els francesos a una pressió i un desgast permanents. Al segle XIX van ser clau per atacar l'exèrcit napoleònic.

Codi de Baiona

Al segle XIX, quan Josep I va ocupar el tron espanyol.

Coronel Riego

Va ser general espanyol i polític liberal. Adoptat pels liberals com a símbol de la monarquia constitucional, i més tard pels republicans en perdre's la república. Himne de Riego.

Conflicte dinàstic i Guerres Carlines

Conflicte dinàstic de Ferran VII: la reina Maria Cristina i la Llei Sàlica (que impedia l'accés al tron de les dones) contra la Pragmàtica Sanció (que sí permetia les dones al tron). Els carlins es neguen i Carles, germà de Ferran, es posa al poder.

Manifest de Manzanares i el Bienni Progressista

Manifest dels insurrectes que demanava el compliment de la Constitució de 1845, la reforma de la llei electoral, la reducció d'impostos i la restauració de la milícia. Es va produir abans del Bienni Progressista.

Espartero

Líder polític liberal progressista que va tenir una gran intervenció en el govern d'Espanya entre 1837 i 1843.

Narváez

Líder polític moderat que va tenir una gran intervenció en el govern d'Espanya entre 1837 i 1843.

La Guàrdia Civil

Cos armat amb finalitats civils i estructura militar, encarregat del manteniment de l'ordre públic sobre tot en el medi rural durant el segle XIX.

Desamortització i reforma agrària de Mendizábal

Revoltes urbanes arreu del país. Demandaven principalment la convocatòria de Corts i la llibertat de premsa. Maria Cristina va encarregar la formació d'un govern a l'liberal progressista Mendizábal, que va iniciar la reforma de l'Estatut Reial i va prendre mesures de recursos financers durant el segle XIX.

Pau de Zanjón

Signada el 1878, va suposar una amnistia i l'abolició de l'esclavitud. Aprovada el 1888, va permetre la premsa, la reforma política i administrativa, per la qual cosa Cuba va ser reprimida per les Corts espanyoles.

Caciquisme i pinganillo

Caciquisme: control dels vots i amenaces a la vida política. Pinganillo: frau de vots a personatges morts.

FET y de las JONS

Partit creat per Franco i Serrano el 1937 per unificar les forces de l'exèrcit sublevat. Va unificar falangistes i carlins; als qui s'hi van oposar se'ls va jutjar, expulsar i desterrar (Hedilla, Fal Conde).

La Setmana Tràgica

Conjunt d'actes de protesta a Catalunya durant la darrera setmana de juliol de 1909. Maura va mobilitzar els reservistes per incrementar l'exèrcit a l'Àfrica, la qual cosa va generar una onada de protestes espanyoles. El motí es va estendre i els anticlericals van assaltar esglésies. L'exèrcit va intervenir amb una gran repressió.