Historia L'Estatut de 1932 Manuel Azañar
BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)
El govern de Manuel Azaña va caure el mes de Setembre de 1933. Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions.
La dreta al poder
Dins dels seus rengles, s'hi distingien dos grups Un s'oposa Obertament al regim, com ara les Juntas De ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) i, a partir del mes d'Octubre de 1933, la Falange Española (FE), Fundada per José Antonio Primo de Rivera, Fill de Miguel Primo de Rivera. En aquest segon grup l'Estat destacava la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), creada el febrer de 1933 al voltant del partit D'influencia catolica Acción Popular. El dirigent més destacat de la CEDA era José María Gil-Robles. Es va tornar a Evidenciar la divisió profunda de la societat espanyola
La revolució d’Octubre de 1934
Pocs mesos després del triomf de la dreta, sectors del PSOE i de la UGT van preparar una insurrecció armada que havia d'anar Acompanyada d'una vaga general. La iniciativa va ser de Francisco Largo Caballero, el der més radical dels socialistes.
Catalunya i el 6 d’Octubre
A Catalunya, després de la mort de Francesc Macia, Luís Companys va ser elegit president de la Generalitat Catalunya (vivia en aquell moment una situació de tensió social, Tant al camp, com a la indústria. Durant l'any 1934 es van aprovar al Parlament Catala nombroses lleis progressistes
Les actuacions de la Generalitat
En l'ambit economic Destaca la creació del Servei d'Estadística, l'Instiut d'Investigacions Economiques, el foment de les cooperatives i dels centres d'experimentació Agraria.
En l'ambit social es va crear l'Institut Contra l'Atur Forçós, el Consell del Treball i els serveis d'Assistencia i Previsió Social.
La sanitat, L'ensenyament i la cultura es van iniciar campanyes de vacunació, es va Reorganitzar l'atenció primaria i es van crear nous hospitals. Finalment cal Assenyalar el procés de normalització de la llengua catalana. La proclamació de L'Estatut l'any 1932 va coincidir amb la publicació del Diccionari general de La llengua catalana en el qual Pompeu Fabra culminava la seva obra d'unificació Ortogràfica.
Per acabar també cal esmentar la millora de la condició de la dona.