Història de la Filosofia: Períodes i Corrents Essencials
Època Antiga (Segle VI a.C. – Segle I)
Període Cosmològic (Filosofia de la Natura)
Figures clau: Tales i Pitàgores.
Període Antropològic (Filosofia de l'Ésser Humà)
Figures clau: Sòcrates, Protàgores i Gòrgies.
Període dels Grans Sistemes
L'idealista (Plató) atribueix valor real a les idees, i el realista (Aristòtil) es basa en el valor de l'experiència sensible.
Període Hel·lenístic (Filosofia Ètica)
Aquest període se centra en qüestions ètiques i la recerca de la felicitat.
Període Religiós
És l'expressió d'un fort sentiment místic i un anhel religiós de salvació. Figura clau: Plotí.
Època Moderna
Racionalisme
Intenta solucionar problemes referits al coneixement humà. Figura clau: René Descartes.
Empirisme
Afirma que la filosofia ha d'oblidar els deliris d'universalitat i necessitat, així com l'especulació, i s'ha de centrar en la base del coneixement. Figures clau: John Locke, David Hume.
Criticisme de Kant
Evita el dogmatisme i l'escepticisme de la raó, ja que aplega els continguts del racionalisme i l'empirisme.
Idealisme Alemany
Revalora l'Estat enfront de la societat civil. Figura clau: Hegel.
Època Contemporània
Positivisme d'Auguste Comte
Representa la primera oposició a Hegel, rebutja la metafísica i l'aspiració d'un saber absolut i pretén implantar un saber positiu.
Marxisme
Representa la seva filosofia materialista. Figures clau: Karl Marx i Friedrich Engels.
Vitalisme
Defensa de la vida i de la irracionalitat enfront de la racionalitat de la ciència i dels fenòmens fisicoquímics. Figura clau: Friedrich Nietzsche.
Existencialisme
Reivindica l'originalitat i la peculiaritat de l'existència individual. Figures clau: Jean-Paul Sartre, Albert Camus.
Filosofia Analítica
És un corrent filosòfic que considera que els errors de pensament són fonamentalment errors lingüístics. Figura clau: George Edward Moore.
Neopositivisme
No accepta la metafísica. Figura clau: Rudolf Carnap.
Escola de Frankfurt
Es proposa una reflexió crítica de la societat postindustrial. Figura clau: Max Horkheimer.
Postmodernisme
És un pensador paradoxal que construeix i destrueix alhora conceptes i dóna lloc a una multiplicitat de codis i heterogeneïtat de models o paradigmes. Figura clau: Jacques Derrida.