Història de la II República: 1931-1936
Proclamació de la Segona República
El 12 d'abril del 1931, unes eleccions municipals convocades pel cap de govern general Berenguer i celebrades durant el govern de l'almirall Aznar, van donar el triomf als partits republicans a 41 de les 50 capitals de província. El Rei Alfons XIII, valorant que unes properes eleccions generals donarien un resultat similar i havent perdut a més el suport de l'exèrcit, va abandonar l'exercici del poder i va partir a l'exili. El dia 14 d'abril es va proclamar la República, dirigida per un govern provisional encapçalat per Niceto Alcalá Zamora, que després seria el primer president de la República.
Eleccions Generals de 1933
En aquestes eleccions, les esquerres es van dividir i enfrontar, mentre que les dretes es van unir, formant la CEDA. L'objectiu era evitar el triomf de les esquerres. La CEDA va ser la força més votada, seguida pel Partit Republicà Radical (PRR). Es va formar un govern de centre-dreta. Es van iniciar reformes en l'exèrcit, l'agricultura, etc. El govern va prendre certes decisions, com mantenir la Constitució inalterable per manca de majoria suficient. Es va regular la relació entre l'Església i l'Estat i es va protegir la propietat privada. Van ser les primeres eleccions en què les dones van exercir el dret al vot. Els resultats van significar la derrota dels republicans d'esquerra i dels socialistes, i el triomf de la dreta i el centre-dreta.
Les Grans Reformes Republicanes
Reforma de l'Exèrcit
Hi havia un problema de macrocefàlia (excés de caps i oficials) a causa de la crisi econòmica, amb un cap per cada 3 soldats en un exèrcit d'estructura monàrquica. La reforma va buscar reduir el personal mitjançant retirades forçoses o jubilacions anticipades. Es va crear el cos de suboficials i el cos de la Guàrdia d'Assalt. Es van tancar acadèmies militars. Finalment, es va aconseguir una reducció del 50%, tot i el rebuig d'un sector de l'exèrcit liderat per Franco.
Relació Església i Estat
Es va produir una separació. L'Estat va deixar de donar suport econòmic a l'Església, que va perdre influència. El registre civil (naixements, matrimonis, herències) va passar a mans de l'Estat. L'ensenyament també va passar a ser responsabilitat de l'Estat, que es va declarar laic (no religiós).
Reforma de l'Ensenyament
L'objectiu era l'alfabetització. Es van crear centres escolars públics i es van contractar mestres. Es van tancar centres educatius religiosos. Es van crear unes 5.000 aules per any. Tot i l'increment de l'ensenyament, el sistema educatiu va patir un col·lapse. L'Església i la dreta es van oposar a aquestes reformes. La tensió va provocar l'expulsió dels jesuïtes.
Reformes Laborals
Les lleis laborals estaven endarrerides. La crisi econòmica i social, juntament amb la radicalització política, van fer necessàries noves normatives. Es va aprovar una llei antiesquirols, es va regular el treball infantil i es va establir una llei de vagues que donava decisió als treballadors. Es va introduir protecció social. Aquestes mesures van coincidir amb un increment de la protesta social, un empitjorament econòmic i vagues generals de treballadors.
Reforma Agrària
Es va haver de fer front al problema del jornalerisme (baixos sous, crisi de subsistència) i als grans latifundis en mans de terratinents, molts dels quals havien donat suport a la monarquia i eren antirepublicans i conservadors. La Constitució va permetre l'expropiació de terres. La Llei per a la Reforma Agrària va permetre l'expropiació sense indemnització de terres de la noblesa i la indemnització de terres mal utilitzades. Les terres expropiades es van repartir entre els jornalers. Es van repartir unes 100.000 hectàrees.
Els Fets d'Octubre de 1934
El govern de centre-dreta de Lerroux va aturar o modificar les reformes agrària, laboral i de l'ensenyament. El 5 d'octubre, els partits d'esquerres van convocar una vaga general. La vaga es va desbordar i va continuar amb força a Astúries i Catalunya. A Astúries, hi va haver un moviment revolucionari violent impulsat per la UGT i la CNT, que es va estendre ràpidament cap a Oviedo. Hi va haver destruccions i morts de religiosos i burgesos. A Catalunya, la vaga general es va desenvolupar de manera més controlada, protegida per la Generalitat, i no es va alterar l'ordre públic.
Crisi i Caiguda del Govern (1935-1936)
Es va produir un canvi de govern, passant de la CEDA al Partit Radical, cap al 1935. El president de la República, Alcalá Zamora, no va autoritzar canvis que permetessin a la CEDA governar plenament el país, argumentant que la situació política empitjoraria. Llavors, hi va haver una caiguda del govern per la radicalització política i l'enemistat entre Gil-Robles (CEDA) i Alcalá Zamora. L'escàndol de l'Estraperlo va provocar la marxa de Lerroux i va precipitar noves eleccions, les de febrer de 1936. La CEDA va intentar frenar la revolució i volia canviar la Constitució. Les esquerres es van unir i van formar la coalició del Front Popular, que va guanyar les eleccions.