Història de la Industrialització i la Societat del Segle XIX
La primera revolució industrial
Es va iniciar a Gran Bretanya, a l'últim terç del segle XVIII, i després es va estendre per tota Europa. Els factors que expliquen que la industrialització comencés allí varen ser:
- Tenia prou mà d'obra i un mercat ampli de productes.
- Tenien molt de carbó i de ferro.
- Tenien una mentalitat liberal per la qual es volien modernitzar.
Les màquines que més s'usaven eren el teler mecànic (tèxtil) i els alts forns (siderúrgica, ferro), que eren alimentades per vapor.
Els efectes de la industrialització en la població i les ciutats
Al segle XIX va començar a créixer moltíssim la població a Europa per diverses raons:
- Descens brusc de la mortalitat gràcies als avenços mèdics.
- Increment de la natalitat per tenir més fills perquè treballessin més.
La gent del camp va haver d'emigrar cap a les ciutats, ja que l'agricultura es va mecanitzar i els pagesos necessitaven trobar una feina. Però les ciutats no podien absorbir tota l'emigració desordenada del camp, així que molts van haver d'emigrar a l'estranger.
Les ciutats tenien uns carrers desordenats i molt pocs serveis públics com aigua, electricitat o transport, i van créixer moltíssim quant a població i territori.
La situació de les classes mitjanes i baixes
- Classe mitjana: Superior a la classe baixa però inferior a l'alta burgesia; eren els artesans, petits comerciants, etc.
- Proletariat: Els obrers que rebien un salari per treballar a les fàbriques.
- Jornaler: Treballador que cobra per dia de feina, amb jornades que solien durar entre 10 i 12 hores.
- Serf: Pagesos en la pitjor situació, que continuaven treballant per a la noblesa.
- Latifundi: Explotació agrària de grans dimensions.
Els obrers cobraven molt poc, sobretot les dones i els infants, i les jornades solien durar més de 12 hores. Feien feina en espais contaminats, no tenien seguretat social i no podien estalviar perquè cobraven tan poc que havien de viure al dia.
La major part de la població seguia sent obrera, però depenent de la seva localització tenien diferents tipus de vida:
- Al nord i a l'oest d'Europa: La majoria dels pagesos eren petits propietaris que podien pertànyer a les classes mitjanes; varen incorporar les noves tècniques de conreu a les terres.
- Al sud: Treballaven als latifundis molt poc mecanitzats, cobraven un petit sou per jornada escàs i tenien una vida miserable.
- Al centre i a l'est: Estaven pitjor que en tots els casos, perquè la majoria seguien sent serfs.