Història de la Literatura Catalana: Del Segle d'Or als Trobadors

Orígens de la Literatura Catalana i el Segle d'Or

Els primers textos escrits en llengua catalana eren juraments de fidelitat feudal, una compilació de lleis (Llibre dels judicis) i un recull de sermons (Homilies d’Organyà).

Els primers textos literaris catalans daten del segle XIII i la seva màxima esplendor va ser al segle XV, conegut com el Segle d’Or.

El Plurilingüisme a la Corona d'Aragó

No tota la producció escrita en el territori de la Corona d'Aragó era en català. Destaca el plurilingüisme en la vida social i política, amb la presència de llengües com el català, l’aragonès, l’occità, el sicilià, el sard, el toscà, el castellà, el francès, el llatí, l’àrab o l’hebreu.

Predominaven les tres següents:

• Llatí: Era la llengua de les disciplines universitàries, del culte cristià i de l’administració i diplomàcia.
• Occità: Era la llengua romànica que, ja des del segle XII, vehiculava la poesia dels trobadors.
• Català: Llengua romànica pròpia de la prosa narrativa, ja des del segle XIII. S’utilitzava en textos religiosos, tècnics, administratius, comercials i jurídics. Al segle XV es va estendre als altres gèneres literaris.

La Poesia dels Trobadors: Origen i Característiques

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en llengua occitana (llengua trobadoresca). Les diferències entre els poetes i els trobadors són que els poetes escrivien en llatí i els trobadors en occità; aquests últims, a més, componien música per als seus poemes.

Es distingeixen dos tipus de poesia:

• Poesia Culta: Textos molt elaborats tant mètricament com retòricament.
• Poesia Lírica: Expressa els sentiments de l’autor: amor, mort o religió. Escrita en occità.

Un exemple de trobador destacat és Marcabrú.

La poesia trobadoresca sorgeix perquè la noblesa s’avorria en no haver croades. Hi va haver un intercanvi de trobadors entre el Nord d’Itàlia, Occitània i Catalunya fins que els conflictes van aturar aquests intercanvis.

Trobadors, Joglars i Cançoners: Rols i Preservació

• Trobadors: Artistes professionals que van crear versos i el seu acompanyament musical. Solien ser d'origen noble i estaven al servei del senyor feudal.
• Joglars: Encarregats de difondre les composicions poeticomusicals dels trobadors, ho feien oralment. Es distingien dos tipus:
  • Lírics: Major rigor en l’ofici i més fidelitat a la composició original.
  • Èpics.
• Cançoners: Llibres que conserven l’obra trobadoresca. A partir del segle XII, recollien poemes, música, introduccions a la vida de l’autor i els motius de la composició. Exemple: Cançoner Gil.

L'Amor Cortès: Tema Central i Personatges

El tema principal de la poesia trobadoresca és l'amor cortès.

Els personatges clau són:

• Trobador: El vassall enamorat.
• Dama Noble: La senyora idealitzada.
• Marit: El senyor gelós.
• Lausengiers: Aquells que advertien de la relació entre el trobador i la dama.

Estils Poètics Trobadorescos: Leu, Clus i Ric

• El Trobar Leu: Busca la senzillesa expressiva per emocionar.
• El Trobar Clus: Es caracteritza per l'hermetisme en les paraules, requerint un esforç per comprendre el significat del poema.
• El Trobar Ric: Orienta l’elaboració literària cap a la forma de les paraules, cap a la bellesa sonora.

Gèneres Trobadorescos: Varietat Temàtica i Formal

• Cançó: Gènere amorós per excel·lència. Estrofes que senyalen l'amor i la fidelitat del trobador cap a la dama. Inclou una tornada més breu que una estrofa, que es repeteix i conté el senhal, un mot que encobreix el nom de la dama.
• Dansa i Balada: Temàtica amorosa, dissenyades per ser ballades. Es diferencien de la cançó per la presència d’un refranh breu que es repeteix i que canta el cor.
• L'Alba: Representa un moment concret de l’experiència amorosa: el comiat dels amants a la matinada després d’haver passat una nit junts.
• La Pastorel·la: Poesia amorosa, un diàleg entre un cavaller i una pastora, requerida a l’amor, en l’àmbit rural.
• La Tensó i el Partiment: Gèneres dialogats en què dos trobadors debaten sobre un tema.
• Sirventès: Gènere moral o polític que els trobadors utilitzaven per a polemitzar amb un altre personatge o fer-ne sàtira.
• El Plany: Elogi fúnebre en record del senyor o amic morts.

Trobadors Catalans Destacats: Obra i Llegat

• Guillem de Berguedà: Destaca per les elegants cançons de temàtica amorosa i, sobretot, pels sirventesos.
• El Rei Alfons I el Cast: Primer rei de la Corona Catalanoaragonesa. Se l'anomena també el Trobador, perquè va compondre cançons.
• Cerverí de Girona: Nom poètic de Guillem de Cervera, trobador més important de la segona meitat del segle XIII. La seva obra recull les temàtiques i les formes expressives de dos segles de tradició poètica, però també incorpora reflexions morals.