Història de la Llengua Catalana: del Segle XV al XIX

Segle XV: El Segle d'Or Valencià

Incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó (1443).
El català és llengua oficial a Sardenya fins al 1719.
Mort de Martí l'Humà sense descendència, que porta al Compromís de Casp. Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara, esdevé el nou rei, fet que comporta la penetració del castellà a les classes altes.
Ferran II el Catòlic: unió dinàstica de la Corona de Castella i la d'Aragó.

És un segle d'esplendor per a la literatura catalana. El català desplaça el llatí en àmbits científics i l'occità en l'expressió poètica.

Trasllat de la cort a Castella i descatalanització de les classes dirigents, acompanyat d'una crisi demogràfica i econòmica.
El català resisteix els intents de castellanització, a diferència d'altres llengües com l'aragonès.
Castella esdevé el nucli polític predominant de la monarquia hispànica.
Aparició dels primers autors bilingües.
Revolta de les Germanies a València i Mallorca.

Disminució quantitativa i qualitativa de la producció literària a causa de la descatalanització de la noblesa i de certs intel·lectuals.

Expulsió dels moriscos, amb un fort impacte demogràfic i econòmic, especialment al Regne de València.
Guerra dels Segadors (1640-1652) i posterior signatura del Tractat dels Pirineus (1659), que cedeix part de Catalunya a França.
Escalada progressiva de l'imperialisme i el centralisme castellà.
La política expansionista i absolutista del comte duc d'Olivares provoca revoltes a Portugal i Catalunya.

Guerra de Successió (1701-1714) i inici de la dinastia borbònica a Espanya.
Promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716), que aboleixen les institucions catalanes (Generalitat, Consell de Cent) i imposen restriccions legals a l'ús del català.
Imposició del castellà en els àmbits formals, com l'administració i la justícia.
El rei Carles III imposa el castellà als tribunals i a l'ensenyament (1768).
La Universitat de Barcelona és suprimida i traslladada a Cervera.

Inici del procés d'industrialització a Catalunya, que esdevé una potència socioeconòmica.
Creació de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
A Menorca, sota domini britànic durant part del segle, el català es manté com a llengua oficial fins al 1802, amb figures com Joan Ramis.

Període marcat per l'absolutisme borbònic, la Primera Guerra Carlina i la proclamació de la Primera República.
Consolidació de la Revolució Industrial a Catalunya.
Construcció del primer ferrocarril a la península (Barcelona-Mataró).
Pèrdua de les darreres colònies espanyoles (1898), que genera una crisi d'identitat.

Inici de la Renaixença, moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes, que comença simbòlicament el 1833 amb l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
Restauració dels Jocs Florals (1859), que impulsen el conreu de la literatura.
Organització progressiva del catalanisme polític.

Impulsors teòrics com Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Rubió i Ors.
Consagració de grans autors com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
A finals de segle, Pompeu Fabra inicia la seva tasca de codificació del català modern amb l'Ensayo de gramática de catalán moderno.