Història de la Llengua Catalana: Segles XIX i XX
La Llengua Catalana al Segle XIX
El segle XIX a Espanya es caracteritza per l'estat contemporani i l'absolutisme monàrquic de Ferran VII (1814-1833). En una segona etapa, es viuen convulsions polítiques i una persecució del català, amb normatives sectorials que el prohibeixen i imposen el castellà.
El castellà comença a introduir-se en alguns sectors socials menys afavorits, com la burgesia, i també en els usos públics. El català queda relegat a llengua d'ús privat, tot i que es manté en àmbits de la literatura popular i la premsa.
La Renaixença: Recuperació i Modernització
Al segle XIX, sorgeix una reacció contra el procés de substitució del català pel castellà. Aquesta reacció està vertebrada sota un corrent literari, el Romanticisme, que intenta recuperar el passat i els mites medievals. A Catalunya, però, el corrent predominant és la Renaixença. És un moviment literari, cultural i social que, des de l'any 1835, es proposa recuperar la llengua i la literatura pròpia, tornant a impulsar la literatura culta.
- Volien crear una literatura pròpia, diferenciada del castellà i oberta a les innovacions europees.
- La Renaixença també volia crear plataformes polítiques i socials per modernitzar el país.
El Catalanisme Polític
En aquest context, apareix el catalanisme polític amb dos vessants principals:
- Un vessant més conservador, vinculat amb el partit polític la Lliga Regionalista, amb figures com Josep Torras i Bages i Enric Prat de la Riba.
- Prat de la Riba crearà la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), que aglutinava les quatre diputacions i és considerada la precursora de la Generalitat actual.
- El vessant més radical era el de Valentí Almirall.
La Llengua Catalana al Segle XX
Enric Prat de la Riba impulsa un projecte de modernització del país en molts àmbits.
Context Social i Cultural (1923-1930)
Del 1923 al 1930, la dictadura de Primo de Rivera paralitza el procés autonòmic de la Mancomunitat. Aquest període es caracteritza per:
- Onades migratòries a Catalunya, amb una ràpida adaptació al català per part dels nouvinguts.
- L'aparició d'una nova cultura de masses.
- La disminució de l'analfabetisme en totes les classes socials.
- La integració de la dona al món laboral.
- L'aparició de la premsa moderna.
- El creixement de les ciutats i l'urbanisme.
- El laïcisme.
- Vagues, atemptats i reivindicacions obreres.
- Noves formes culturals.
En l'àmbit lingüístic, es viu un moment de diglòssia i s'inicia el procés de normativització de la llengua.
La Normativització de la Llengua Catalana
Amb els Jocs Florals, es fa evident que el català necessita modernització i normativització. En aquest procés, destaca la figura de Pompeu Fabra, un filòleg clau.
Existien diverses postures sobre el model a seguir:
- Alguns defensaven adoptar solucions antigues.
- Altres proposaven utilitzar el català actual com a model.
- Altres es decantaven pels models europeus o per utilitzar el castellà com a referència.
Pompeu Fabra planteja una normativa moderna, fidel a la tradició antiga i europea, però amb influències del llenguatge popular, que tingués en compte tots els parlars del català.
El Franquisme (1939-1976) i la Llengua
El període franquista es pot dividir en diverses etapes:
La Postguerra (1939-1959)
Caracteritzada per la penúria econòmica i les restriccions.
El Desarrollisme (1960-1969)
Període de desenvolupament econòmic.
Crisi de la Dictadura (1970-1975)
El règim entra en crisi.
El franquisme va afavorir la introducció de més d'un milió de persones castellanoparlants amb l'objectiu que el català desaparegués. No obstant això, la majoria de la població es va mantenir fidel al català, que es continuava parlant en àmbits familiars, i una part de la immigració que va arribar va adoptar el català com a llengua familiar.
Resistència i Recuperació Cultural
Malgrat la repressió, es van dur a terme diverses accions per a la supervivència i difusió del català:
- Fundació d'entitats privades per a la difusió de la llengua i la cultura.
- Publicació de revistes en català.
- La Nova Cançó, un moviment de cançó protesta que va ser un altaveu de la llengua i de la difusió d'idees polítiques, popularitzant poetes com Miquel Martí i Pol.
- Creació d'escoles catalanes clandestines o semipúbliques.
- Inici d'activitats culturals de manera simbòlica.
La Transició Democràtica i el Català (1976-2006)
Aquesta etapa comença amb la mort del dictador el 1975. El rei Joan Carles I, designat successor, impulsa la transició cap a la democràcia.
A Catalunya es recupera l'autonomia política. L'any 1978 es promulga la Constitució Espanyola. El 1979 es legalitza l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'Estatut de València és del 1982 i el de les Illes Balears del 1983. En aquests estatuts es reconeix el català com a llengua pròpia, tot i que inicialment és més un concepte teòric que pràctic en la seva aplicació.