Història de la Llengua i Literatura Catalana: De Ramon Llull al Noucentisme

Pompeu Fabra i la Normativització

Pompeu Fabra, l’Institut d’Estudis Catalans, li encarregà dur endavant la tasca de normativització de la llengua. Es va envoltar d’un grup de col·laboradors que van confeccionar les normes ortogràfiques (1913), el diccionari ortogràfic (1917), la gramàtica catalana (1918) i el diccionari general de la llengua catalana (1932), en conjunt formant el corpus normatiu. Els criteris de la reforma:

• El respecte per l'etimologia amb el coneixement de les lleis de l'evolució de la llengua i de la història de les altres llengües literàries.
• El respecte per la tradició literària medieval, amb el coneixement de la llengua antiga.
• La pronunciació real dels dialectes actuals per descobrir i solucionar les desviacions.
• L'harmonia amb les altres llengües europees per tenir solucions idiomàtiques semblants.

Joan Maragall

Obra poètica: Poesies (1894), primer recull dels seus poemes; Visions i cants (1900). El comte Arnau, llarg poema narratiu. El cant espiritual (1909) inclòs dins Enllà, de tema religiós.

- Obra teatral: Nausica (1910).

- Prosa: Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia (1907), basats en l'espontaneïtat poètica. També hi ha a destacar articles sobre Nietzsche i Goethe.

Noucentisme

- Classicisme: l'europitisme dels noucentistes era l'orientació mediterrània.

- Arbitrisme: l'harmonia i l'equilibri clàssics s'havien d'assolir mitjançant el respecte de les normes proposades per Pompeu Fabra.

- Imperialisme: el model cultural havia d'estar patrocinat per l'estat, i havia de servir com a vehicle de reconstrucció nacional.

- Civilitzisme: idealitza la vida quotidiana.

- Racionalisme: és la cultura de la raó i de l'intel·lectualisme, proposant el racionalisme enfront de l'irracionalisme.

Autors: Josep Carner (El llibres dels poets), Eugeni d'Ors (La ben plantada), Joaquim Ruyra.

Sociolingüística

Bilingüismes socials

Situació més freqüent, es dona quan en un mateix territori un grup social usa una llengua pròpia a l'àmbit familiar i una d'aliena pròpia d'un altre grup, sense generar conflictes perquè no les usen en la mateixa mesura.

Individualismes

Per motivació psicològica instrumental (aprenentatge i domini d'una segona llengua per motius laborals). Integratiu (aprenentatge i domini de la llengua d'una altra comunitat per formar-hi part).

Per grau d'interferència:

• Ordenat: ús de dues llengües tot barrejant-les amb molts interinfluències.
• Desordenat: ús de dues llengües sense barrejar-les, amb escasses interinfluències.

Grau de simetria:

• Simètric: domini de dues llengües, la pròpia i l'aliena al mateix nivell.
• Asimètric: domini total de la llengua pròpia i parcial de l'aliena.

Col·lectius

Grau d'extensió:

• Limitat: ús de dues llengües per una minoria de la població d'un territori.
• Generalitzat: ús de dues llengües per gran part de la població d'un territori administratiu.

Relació geogràfica:

• Uniforme: ús de dues llengües al llarg d'un territori administratiu.
• Dual: ús de dues llengües en un mateix territori administratiu, però separades per dues comunitats lingüístiques.

Bilingüisme territorial

En un territori dividit en dues zones delimitades i cada una amb llengua pròpia.

Bilingüisme passiu

Situació en què dos parlants usen dues llengües sense abandonar-les perquè tots dos les entenen.

Solucions al conflicte lingüístic

En cas d'un conflicte lingüístic es pot tar a la minorització i substitució de les llengües de menys prestigi. O bé es pot produir la normalització de la llengua que pateix la minorització per tal d'assolir una situació de bilingüisme neutre que permeti la coexistència i supervivència de les llengües en contacte.

La Normalització Lingüística

Procés sociocultural on una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical. Depèn de la voluntat dels governants, el redreçament social on no s'ha de deixar vèncer per l'autoodi i recuperar l'orgull de la llengua pròpia; el recolzament dels immigrants no ha de veure amb mals ulls la normalització. Per la qual cosa cal considerar que la normalització i estandardització fan referència a l'estructura lingüística.

Planificació i política lingüística estan dins de la normalització. Normativització és el procés d'elaboració d'unes normes lingüístiques explícites, fa referència a la fixació de la norma lingüística. L'estandardització és la promoció d'una varietat de la llengua. La planificació lingüística és una acció de govern on s'elaboren plans d'intervenció sobre els fets lingüístics. La política lingüística es basa en la construcció d'un marc legal.

Importància de Ramon Llull i la Cancelleria Reial

Ramon Llull (1232-1316) és un dels més importants de la nostra literatura, perquè destaca com a escriptor, pensador, teòleg i missioner. Va escriure en quatre llengües, entre elles el català, perquè no volia que la seva obra quedés relegada a la minoria culta coneguidora del llatí. Els compendis gramaticals i ortogràfics de les llengües modernes no sorgeixen fins als segles XV i XVI. Per això la norma de correcció lingüística l'establia el prestigi d'alguna figura literària inqüestionable.

Degut a aquests motius té importància la creació de la Cancelleria per Jaume I. Era presidida per un canceller i uns funcionaris feien feina per ell, els quals tenien de dominar el llatí, el català i l'aragonès. En quant a la prosa literària, cal destacar Ramon Llull, que va ser el primer a emprar el català en les seves obres, convertint-la en una llengua de cultura. Gràcies al ceremonial que va organitzar la Cancelleria, en un moment en què la llengua corria perill, usant-la en el llenguatge administratiu, com a la Crònica de Pere el Cerimoniós i les obres de Bernat Metge, són un exemple i per això expliquem el fet que la llengua catalana a l'edat mitjana fos la més unificada de les llengües romàniques. En conclusió, la Cancelleria Reial va oficialitzar la llengua i va impulsar l'ús en àmbits lingüístics que eren patrimoni del llatí.

Renaixença

Moviment complex que no es redueix ni a una sola opció cultural ni a una direcció ideològica, per tant la definim com a un procés global de recuperació de la societat catalana i de la seva llengua i literatura, que sorgeix primer a la burgesia i després passa a les classes més populars per la revolució industrial.

Objectius de la Renaixença

• Reconstruir la història medieval.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Recollir la tradició literària popular.
• Crear un model de llengua normativa apte per als usos cultes.
• Fer possible la normalització literària, recuperar tots els gèneres literaris.

Característiques de la Literatura Romàntica

• Insatisfacció amb el món real.
• Nostàlgia del passat.
• El nacionalisme.
• L'harmonia espiritual amb la natura (s'identifiquen amb els paisatges).
• El subjectivisme i l'exaltació del jo.
• La imaginació i la fantasia.
• L'spiritualisme i la religiositat.

Poesia Romàntica

Evocació del passat històric com a mitjà d'exaltació, recreació bella del paisatge, interès per la tradició oral per recuperar llegendes, reivindicació de la llengua pròpia com a vàlida, tòpics com l'amor i la religió, ús de l'oda, la cançó i el romanç.

Característiques del Realisme

• Presentació de la realitat tal com és, objectiva.
• Descripció realista de personatges i escenaris.
• La realitat narrada fa veure al lector la intenció didàctica.
• Els personatges poden canviar la realitat ja que són autònoms.

Naturalisme

• Explicació científica de les causes de la realitat presentada.
• Descripció minuciosa de tots els elements.
• El narrador formula una hipòtesi que intenta demostrar a través de la narració amb exemples.
• Els personatges no poden lluitar contra el destí ja que estan determinats.

Àngel Guimerà

Va recuperar totalment el teatre, després de iniciar la recuperació Frederic Soler. (La seva poesia no és gens abstracta, i el seu teatre destaca pel elevat to poètic, va ser mestre en gai saber).

- Tragèdies romàntiques: caracteritzades per l'ambientació medieval i trets romàntics (Gal·la Placídia, Judith Leitner, Mar i cel).

- Drames realistes: incorpora el realisme a les seves obres, planteja la problemàtica que connecta amb la realitat (En Pólvora, La festa del blat, Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar), amb tècniques similars, amb visió del món obrer, pagès i dels mariners, que tenen la mateixa estructura, triangle amorós que té un final tràgic.

- Intents modernistes i retorns a l'origen: Arran de terra, Indíbil i Mandoni, Jesús que torna... No tingueren molt d'èxit però se'ls reconeixia com el millor dramaturg de la Renaixença. En 1924 moriria i no va acabar Per dret diví.