Història de la música: Edat Mitjana, Renaixement, Barroc i Classicisme

L'Edat Mitjana (V al XV)

Va ser la primera època en la qual es formen els pobles d'Europa occidental, es produeix l'expansió religiosa de l'Islam i l'Església cristiana comença la unificació dels ritus del cristianisme.

Música religiosa

1. Cant gregorià: si bé existeixen melodies religioses entre els segles V i XIII, el cant a capella és monòdic, de tractament silàbic, sil·làbic, salmòdic o melismàtic, i la melodia s'adapta al text en llatí.
2. Organum: entre els segles IX i XIII és un tipus de composició polifònica que emprava la línia monòdica del cant gregorià, lonin i protin, en què destaquen autors com Leonin i Perotin. Consistia a afegir una segona veu a la veu principal.
3. Durant els segles XII i XIII, l'organum evoluciona cap a la polifonia més elaborada. La polifonia significa cant a diverses veus amb diferents tipus de formes compositives, destacant el motet i el canon. En el canon, les veus entren successivament, repetint i imitant cadascuna la melodia.

Música profana

Composta pels trobadors i transmesa pels joglars, és monòdica i sol anar acompanyada per instruments. La música instrumental s'interpretava en festes populars i en les de la cort per acompanyar les danses.

L'altura del so

1. Es mesura segons els cicles que són les vibracions per segon que produeix un so. Aquestes vibracions s'anomenen hertzs.
2. La freqüència és el nombre de cicles d'una ona. Com més gran és el nombre de cicles o vibracions per segon, és a dir, com més alta la freqüència, més agut és el so.

El Renaixement (segle XV al XVI)

És el període per excel·lència de la polifonia vocal.

Estils compositius de la polifonia

1. Cantus firmus: sobre la melodia gregoriana se superposen les veus.
2. Contrapunt imitatiu: un fragment es repeteix més agut o més greu per les veus, una darrere l'altra.
3. Polifonia homofònica: cantant al unísson la veu conductora, i les altres veus que l'acompanyen tot seguint el mateix ritme i els mateixos valors rítmics.

Característiques

1. Música vocal religiosa: a l'Església catòlica, gran complexitat amb la missa; a l'Església protestant, sorgeixen obres polifòniques amb text en alemany (coral).
2. Música vocal profana: el madrigal, de estructura lliure, temàtica amorosa i molt expressiu.
3. Òpera: antecedent de l'òpera, nascuda a Florència. Parts: recitatiu, ària i cor.
4. Villancet: propi d'Espanya, estructura de refrany i cobla.

Música instrumental

1. Obres d'origen vocal: sorgeixen dels motets i els madrigals: cançó, ricercar. Melòdics: flauta dolce, flauta travessera, cromorn, sacabutx, viola da gamba. Polifònics: llaüt, clavicèmbal, orgue, viola da mano.
2. Danses: s'interpreta de dos en dos alternant-ne una de lenta amb una de ràpida: pavana, sarabanda, gallarda, passamezzo.
3. Obres improvisades sobre la melodia: diferència o recercada, tiento, fantasia, tocata.

La música al Barroc (1600-1750)

Música vocal

• Acompanyament instrumental: jerarquia de la part superior, ornamentació melòdica.
• Formes religioses: oratori, cantata i passió.
• Formes profanes: òpera i cantata.
• Formes vocals en comú: àries, recitatius, duets i trios, cors o fragments instrumentals.

Música instrumental

• Melodies molt ornamentades, ritme regular, contrastos d'intensitat, de plans sonors, de tempo als diferents moviments, baix continu.
• Neix la música pura.
• Formes: concert per solista o concerto grosso, suite, sonata, fuga.
• Instruments: polifònics o melòdics.

Tipus de textura

• Polifonia.
• Contrapuntística.
• Homofònica.
• Melodia acompanyada.

La música al Classicisme (1750-1825)

Frases regulars, importància de la melodia, textura homofònica, sensibilitat tonal, ritme sensible i regular, i evolució de les dinàmiques (crescendo...).

Formes vocals

Melodies curtes, melodia i acompanyament en funció del text: òpera seria, òpera bufa, singspiel i tonadilla escènica (caràcter còmic, peces breus i danses populars).

Compositors

• C. W. Gluck: renovació de l'òpera.
• W. A. Mozart: esplendor de l'òpera.
• V. Martín i Soler.
• D. Terradellas.

Agrupacions instrumentals

Ampliació de l'orquestra, quartet, agrupacions de vent. Evolució de la música de cambra, potenciació dels instruments solistes.

Compositors més importants

F. J. Haydn, L. v. Beethoven i W. A. Mozart.

Gèneres/formes musicals

Grans: sonata, simfonia, concert. Petits: serenata, divertimento...

Forma sonata

Exposició (A, pont, B); desenvolupament; reexposició (A, pont, B).