Història Política d'Espanya: Conceptes Clau del Segle XIX

Constitució de 1812: La Pepa i el Liberalisme Espanyol

La primera Constitució del 19 de març, per Sant Josep (coneguda com La Pepa). Representava un model liberal amb divisió de poders, drets de la religió catòlica, monarquia limitada i atribucions a les Corts, tot i que el país romania en mans del rei. La sobirania residia en la nació (amb capacitat per fer lleis), però el rei podia intervenir-hi.

Els absolutistes la consideraven inacceptable per a la monarquia, deien que era radical i aliena, i volien abolir-la. Va ser un instrument jurídic essencial de l'Estat liberal espanyol fins al 1936. La nació liberal neix en les Corts de Cadis i en la Constitució de 1812. Tenia sufragi universal indirecte a 4 graus i era unicameral. Rafael del Riego va ser un general que la va voler implantar.

Carlisme: Déu, Pàtria i Furs

Els seus grans motors són Déu, Pàtria i Furs. Rep suport ideològic i financer dels ordres religiosos, propietaris rurals del nord d'Espanya, i classes mitjanes catòliques i conservadores. Va tenir una gran influència a Catalunya, País Basc, Navarra i el Maestrat. El carlisme representa l'absolutisme i la defensa de la sobirania reial.

Guerres Carlines:

• 1a Guerra Carlina (1833-1840): Amb Carles V.
• 2a Guerra Carlina (1846-1849): Coneguda com la Guerra dels Matiners, es va desenvolupar només a Catalunya, amb Carles VI.
• 3a Guerra Carlina (1872-1876): Amb Carles VII.

Liberalisme Moderat: Ordre i Estabilitat

Proclamat pel General Narváez.

Característiques i Fets Clau:

• Constitució de 1845: Sobirania compartida (més reial que nacional).
• Sufragi censatari: Menys de l'1% al vot, més tard del 1% al 4%.
• Ferrocarril: Traçat radial, amb les primeres línies Barcelona-Mataró i Madrid-Aranjuez.
• Creació de la Guàrdia Civil (1844).
• Centralització de l'Estat: Divisió provincial actual i centralisme.
• Concordat amb l'Església (1851): Estat confessional.
• Guerra dels Matiners (també relacionada amb el Carlisme).

Base Social i Ideologia:

• Burgesia terratinent, alta burgesia industrial, sectors de classes mitjanes conservadors i catòlics (cercant l'ordre).
• Simpatia per Isabel II.
• Lema: Ordre / Llibertat.

Liberalisme Progressista: Llibertat i Reformes

Característiques i Fets Clau:

• Constitució de 1837: Ampliació del dret a vot (4,5%).
• Suport al General Espartero.
• Actius fins la Revolució de 1868.

Base Social i Ideologia:

• Suport de classes mitjanes, professions liberals, generalment anticlericals.
• Simpatia de la classe obrera.
• Lema: Llibertat / Ordre.
• General Prim: Successor a la Revolució de 1868.

Unió Liberal: La Via Centrista

Agrupava progressistes moderats i moderats progressistes. Liderada pel General O'Donnell (1858-1863). Va promoure l'ampliació del dret al vot. La Constitució de 1845 va ser reformada, passant el sufragi censatari de l'1% al 5%. Més tard, el General Serrano va tenir un paper destacat (Revolució de 1868).

Partit Demòcrata: Cap al Sufragi Universal

Liderat per Ruiz Zorrilla. Defensava la Constitució de 1869 i el sufragi universal. La seva base social incloïa classes mitjanes i tenia la simpatia de la classe obrera, tot i ser una minoria. Va evolucionar cap al Partit Republicà, que també defensava el sufragi universal.

Branques del Republicanisme:

• Republicanisme Federal: Liderat per Pi i Margall (1873).
• Republicanisme Centralista: Liderat per Castelar (1873).

Conceptes Clau de la Història Política

Constitució

Llei fonamental d'un estat que regula l'organització política, estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans, i defineix els òrgans de poder, la seva forma, funció i relació entre ells.

Bicameralisme

Corts o parlaments formats per dues cambres legislatives (baixa i alta).

Corts Constituents

Corts amb l'única finalitat d'elaborar o reformar un text constitucional.

Sufragi Universal Directe

Sistema electoral per proveir càrrecs representatius per mitjà del qual els ciutadans amb dret de vot trien directament els seus representants.

Cantonalisme

Moviment popular que volia instaurar un règim federal per als antics estats històrics, províncies i municipis (estiu de 1873). Tenia arrels anarquistes (proudhonianes) i es va manifestar a Andalusia, Llevant, Cartagena i Catalunya.

Ludisme

Acció violenta contra la utilització de màquines a la indústria.