Història de la Premsa de Masses: EUA, GB, Alemanya, URSS
Premsa Nord-americana (1867-1917)
En tots els nivells de la vida nord-americana, el periòdic era un instrument imprescindible del progrés.
Dos noms destacats de la premsa d’aquesta època són Joseph Pulitzer i Randolph Hearst. Els seus periòdics es venien a un centau i representaven la darrera etapa del periodisme popular.
Pulitzer, immigrant hongarès d'origen jueu als EUA, va comprar el 1883 el New York World, el va convertir en un periòdic sensacionalista i el va situar a primera plana gràcies a campanyes agressives.
Hearst era fill d’un milionari de Califòrnia. Va llançar el 1895 el New York Journal a un centau, i el seu primer gran cop mestre fou la cobertura de la declaració de guerra contra Espanya el 1898.
Les abundants il·lustracions s'adaptaven a les mentalitats primàries de la massa de nous immigrants.
Les revistes il·lustrades, els periòdics femenins i els esportius van créixer en quantitat i qualitat, i sovint van servir com a model per a les publicacions europees.
Atesa l'extensió del territori americà i per poder arribar al màxim de racons, es van començar a constituir cadenes de periòdics. El 1910 ja n'hi havia 13 que agrupaven 63 periòdics.
L'era de les cadenes i els tabloides
La crisi econòmica va aturar la progressió de la premsa nord-americana a partir de 1930.
La premsa diària nord-americana es va caracteritzar pel naixement d’una nova fórmula de premsa barata: els tabloides, el format dels quals era la meitat dels periòdics normals i tenien poca paginació.
Aquests nous periòdics estaven constituïts per articles molt breus, titulars enormes i abundants il·lustracions que buscaven el sensacionalisme; tractaven poc la política. A banda dels lectors nadius, tenien molts lectors procedents de la immigració, que gairebé no coneixien l'idioma anglès. Els tiratges van adquirir xifres espectaculars.
Premsa a Gran Bretanya (1870-1914)
La premsa britànica va tenir un desenvolupament més tardà que la francesa. El 1914 la tirada global dels periòdics era de 6,5 milions, xifra clarament inferior a la dels periòdics francesos. Ara bé, la xifra es compensava amb la tirada de 10 milions de la popular premsa dominical.
Una fita important fou la creació, el 1896, del Daily Mirror, que practicava un nou periodisme amb:
- Varietat de temes
- Molt espai per als successos
- Pàgines per al públic femení
- Confecció àgil
- Grans titulars
The Times, malgrat mantenir la seva influència, va veure disminuir la seva tirada.
A províncies, els progressos de la premsa foren lents, atesa la competència dels periòdics de Londres.
Evolució de les tirades
La tirada dels diaris de Londres va experimentar un augment notable: 5,4 milions el 1920, 8,5 milions el 1930 i 11,5 milions el 1939. La premsa a províncies va experimentar un desenvolupament similar, passant de 2,5 milions a 6 milions, amb una preponderància de periòdics vespertins.
L'extraordinari desenvolupament de la premsa britànica va comportar una disminució de la qualitat. La competència entre els periòdics i els grups de premsa va conduir a una excessiva explotació del sensacionalisme, la qual cosa l'allunyava de les tradicions del periodisme britànic. Aquesta nova premsa estava molt a prop dels tabloides nord-americans.
Premsa a Alemanya (1871-1914)
Si bé els progressos de la premsa alemanya són comparables als de la premsa britànica i francesa, en el període de 1870-1914 no es pot destacar cap gran periòdic nacional.
És cert que els nous periòdics alemanys tenien un contingut més viu i divers que en etapes anteriors, però aquest nou periodisme sempre va restar per darrere dels excessos i també dels èxits dels països anglosaxons i de França.
Període d'entreguerres i Nazisme
Les conseqüències de la guerra i la inflació van suposar un cop molt dur per a la premsa alemanya. L'estabilització econòmica dels anys 1924 a 1929 va permetre constatar que la premsa encara estava dividida en una multitud de periòdics, cap dels quals tenia una veritable difusió nacional.
L'arribada dels nazis al poder el gener de 1933 va representar un reordenament autoritari i centralitzador. Els periòdics van ser sotmesos a la censura i a les consignes del Ministeri de Propaganda de Goebbels.
Inicis de la Premsa Soviètica
Des del seu naixement el 1703, la premsa russa mai no havia gaudit de llibertat. El règim tsarista sempre havia exercit una dura tutela sobre la premsa:
- Control de les empreses
- Censura dels continguts
- Control policial dels periodistes
La caiguda de l'imperi tsarista, en plena guerra, l'abril de 1917, va permetre un cert floriment dels periòdics. Però a partir del novembre, els bolxevics van començar a controlar la premsa. L'Estat va establir ràpidament organismes governamentals per dirigir la premsa, com el Departament de Propaganda (Agitprop). Els diaris més importants eren Pravda (òrgan del Partit) i Izvestia (Les Notícies).
El contingut d'aquesta premsa estava plenament d'acord amb les directrius oficials i les redaccions dels grans periòdics foren sovint objecte de purgues polítiques, especialment sota el règim de Stalin.