Història de la psicologia: historiografia tradicional i crítica
Resum
Aquest document introdueix la història de la psicologia com a disciplina: explica per què és útil estudiar-la i quines relacions manté amb la història general, la filosofia, la medicina i les ciències naturals. També compara la historiografia tradicional amb la crítica, i defineix conceptes clau com l'internalisme, el presentisme, l'anacronisme, l'externalisme i l'historicisme.
Punts clau
- Estudiar la història de la psicologia ajuda a entendre per què les teories i pràctiques actuals són acceptades o discutides.
- Permet ampliar el sentit del que es fa, fomentar la reflexió crítica i crear sentit de pertinença i identitat professional.
- La historiografia tradicional té una visió panegírica dels "grans homes" i pretén legitimar la professió.
- El presentisme jutja el passat amb criteris actuals; l'anacronisme usa categories del present per parlar del passat.
- La historiografia crítica, sorgida als anys 60-70, analitza els condicionants externs (socials i culturals) i intenta comprendre el passat des del seu propi context (historicisme).
Història, Ciència i Psicologia
Per què fer història de la psicologia?
Per comprendre la raó de ser de les teories i les pràctiques que avui en dia, en el moment històric concret que ens ha tocat viure, són acceptades, consensuades i discutides per la comunitat científica internacional.
- Ampliar el sentit del que es fa.
- Fomentar la reflexió crítica i prendre distància.
- Crear sentit de pertinença, cohesió i identitat "corporativa".
La història de la psicologia està dins o en relació amb:
- Història en general (del pensament, de les societats, de la cultura, de les pràctiques, etc.).
- Història política, econòmica i social d'un context (país, regió, institució, etc.).
- Història científic-tècnica.
- Història de la medicina i de la psiquiatria.
- Història de la filosofia.
- Història de les ciències naturals i la biologia.
Dues formes de fer història d'una disciplina:
Historiografia tradicional:
- Visió panegírica dels "grans homes".
- Visió positiva de les grans fites (el mite de l'alliberació dels bojos, veure l'Edat Mitjana com una època fosca, bruta, etc.).
- Té com a objectiu la legitimació professional i social de la psicologia.
- Història interna, presentista i sovint anacrònica.
Historiografia crítica (anys 60-70)
Historiografia tradicional:
Internalisme:
Interna vol dir que només es centra en fer història dels mètodes, teories, dades i descobriments de la disciplina, sense estudiar altres condicionants "extracientífics".
Presentisme:
Pensar que la psicologia actual és la més avançada i que hi hem arribat per un desenvolupament lineal i progressiu. Avaluar el passat com encerts i errors en funció de la "veritat científica" (actual) o de les normes morals acceptades actualment. Això no vol dir que les discussions actuals sobre problemes actuals no puguin guiar les preguntes que li fem al passat.
Anacronisme:
L'ús de categories del present per parlar del passat i oblidar el context social i polític. Per exemple, fer servir categories psiquiàtriques actuals per parlar de malalties de l'Edat Mitjana.
Historiografia crítica:
Anàlisi externalista:
Mirar els condicionants socials i culturals. Els fets "externs" al saber de la disciplina psicològica.
Historicisme:
Intentar comprendre el passat des del seu propi context. Per exemple, no entendre la malenconia de l'Edat Mitjana com a depressió.
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Què és la historiografia crítica de la psicologia?
És una manera de fer història que, als anys 60-70, va analitzar els condicionants socials i culturals de la disciplina. Intenta comprendre el passat des del seu propi context, sense jutjar-lo amb criteris actuals.
Què és el presentisme?
És pensar que la psicologia actual és la més avançada i que hi hem arribat per un desenvolupament lineal i progressiu. Avalua el passat com a encerts o errors segons la veritat científica o les normes morals actuals.
Què és l'anacronisme en història de la psicologia?
És l'ús de categories del present per parlar del passat, oblidant el context social i polític. Per exemple, aplicar categories psiquiàtriques actuals a malalties de l'Edat Mitjana.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.