Quina és la diferència entre creixement i maduració?

El creixement fa referència als canvis físics observables i mesurables, com l'augment del nombre de cèl·lules. La maduració són canvis biològics que afecten l'estructura i la funció de les cèl·lules.

Quina diferència hi ha entre emoció i sentiment?

L'emoció és un estat d'agitació fisiològica breu i intens, en resposta a un estímul. El sentiment és una emoció pensada i sentida en absència de l'estímul, més durador i menys intens.

Quines són les etapes del desenvolupament segons Piaget?

Piaget descriu quatre estadis: sensoriomotor (naixement-2 anys), preoperacional (2-6 anys), d'operacions concretes (7-11 anys) i d'operacions formals (a partir dels 12 anys).

Creixement, maduració i desenvolupament: conceptes clau i etapes

Resum

Aquest document explica els conceptes bàsics del desenvolupament humà: creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge. Recull també el desenvolupament afectiu, les emocions i sentiments, les seves funcions i les estratègies de regulació emocional. Finalment, presenta les teories de Piaget, Wallon i Freud, amb les seves etapes evolutives.

Punts clau

Creixement: canvis físics observables i mesurables, amb augment del nombre de cèl·lules i de substància intracel·lular.
Maduració: canvis biològics que afecten l'estructura i la funció de les cèl·lules.
Desenvolupament: canvis psicològics que permeten passar d'un estat de menys capacitat a un de més capacitat.
Les emocions són reaccions fisiològiques breus i intenses davant un estímul; els sentiments són emocions pensades i sentides en absència de l'estímul, més duradors i menys intensos.
Les emocions tenen una funció adaptativa (preparen per actuar) i una funció social (regulen la interacció).
Piaget distingeix quatre estadis: sensoriomotor (naixement-2 anys), preoperacional (2-6 anys), d'operacions concretes (7-11 anys) i d'operacions formals (des dels 12 anys).
Wallon proposa estadis centrats en la impulsivitat motriu, l'emoció, el personalisme i la pubertat-adolescència.

Posa't a prova

Creixement, Maduració i Desenvolupament

Creixement: Canvis físics al llarg de la vida, fàcilment observables i mesurables. Augment del nombre de cèl·lules i de substància intracel·lular.

Maduració: Canvis biològics que afecten l’estructura i la funció de les cèl·lules.

Desenvolupament: Canvis psicològics i la formació de funcions humanes. Permet passar d’un estat de menys capacitat a un de més capacitat.

Aprenentatge: Procés d’adquisició del coneixement d’algun aspecte per mitjà de l’estudi o l’experiència.

Desenvolupament Afectiu

Processos relacionats amb el món dels afectes, les emocions i els sentiments.

Afectivitat: Constituïda per la vivència i l’expressió dels diferents estats d’ànim de l’ésser humà en relació amb les persones més properes.

Emocions: Estats d’agitació o excitació fisiològica que apareixen en cada persona com a resposta a un estímul.

La causa és un estímul.
Resposta fisiològica.
Resposta i intensitat subjectiva.
Reacció en un procés temporal momentani (breu i més intensa).

Sentiments: Emocions pensades i sentides que estan en absència. (Més durador i menys intens).

Emocions Autoconscients: Impliquen la valoració d’un mateix i es relacionen amb la conducta moral (vergonya, orgull, culpabilitat, enveja).

Funcions de les Emocions

Funció Adaptativa: Genera una tensió o estat d’alerta que crea les condicions necessàries per actuar davant d’una situació determinada.

Funció Social: Radica en la seva capacitat per regular la interacció social.

Regulació de les Emocions

Modificant els Estímuls: La possibilitat de modificar l’estimulació rebuda permet ajustar i fer disminuir l’emoció a uns nivells més tolerables.

Autoregulació Emocional: Procés de regular i contenir les emocions pròpies i expressar-les de forma adequada. També s’ha d’aprendre a expressar-les de forma socialment correcta. (Cada cultura condiciona l’expressió de les emocions d’una manera diferent, paper del llenguatge).

Desenvolupament de l’Empatia: Comprensió de les emocions dels altres.

Empatia: Habilitat per posar-se al lloc d’una altra persona, comprendre. S’enfortirà gràcies al desenvolupament del llenguatge i la pràctica del joc simbòlic.

Funció Motivacional: Està relacionada amb:

La capacitat de les emocions per motivar la realització d’una acció (conducta motivada).
Capacitat de la resposta motivada per produir una determinada emoció o reacció emocional.

Teories del Desenvolupament

Piaget

Coneixement Humà: L’afectivitat i les emocions no poden modificar directament les estructures de coneixement, sí que poden predisposar a adquirir-lo.

Adaptació com a Fons de Coneixement: El coneixement és una forma d’adaptació biològica.

Assimilació: Integració de nova informació en les estructures de coneixement actuals de la persona.
Acomodació: Reorganització de la informació present en les estructures cognitives de l’ésser humà.

Estadis del Desenvolupament Infantil:

Estadi Sensoriomotor: Naixement - 2 anys, desenvolupament mental.
Estadi Preoperacional: 2 - 6 anys, representacions.
Estadi d'Operacions Concretes: 7 - 11 anys, l'infant utilitza la lògica.
Estadi d'Operacions Formals: 12 anys endavant, pensament hipotètic, lògic i abstracte.

H. Wallon

Estadi d'Impulsivitat Motriu: Naixement - 6 mesos.
Estadi Emocional: 6 mesos - 1 any.
Estadi Sensoriomotor: 1 - 2 anys, moviments produeixen plaer, repetició.
Estadi de Personalisme: 2 - 6 anys, personalitat infantil.
- 2-3 anys: Crisi del personalisme o negativisme.
- 3-4 anys: Període de gràcia.
- Abans dels 5 anys: Període de representació de rols o imitació.
Estadi de Pensament Categorial: 6 - 11 anys.
- Pensament sincrètic: 6-9 anys, barreja allò subjectiu amb l’objectiu de la realitat.
- Pensament categorial: 9 anys, determina el que és propi d’un objecte concret.
Estadi de Pubertat i Adolescència: 12 - 15 anys, afirmar el seu jo.

Freud

Teoria dels Instints:

Pulsió de vida.
Pulsió de mort.

Teoria de la Personalitat:

Inconscient, preconscient, conscient.
Allò, Jo, Superjò.

Aferrament

Vincle afectiu entre el nadó i la persona que s’ocupa d’ell - figures d’aferrament.