Història, reformes i crisi de la Segona República
1. Proclamació de la República i la Constitució
El 14 d'abril de 1931 es va produir la Proclamació de la República. A Catalunya, Francesc Macià va liderar la Generalitat i Lluís Companys l'Ajuntament. En les eleccions de juny de 1931, els vencedors van ser la conjunció republicano-socialista. Posteriorment, es va procedir a la promulgació de la Constitució de 1931, per a la qual es van formar unes Corts Constituents encarregades d'elaborar-la.
2. Les reformes del Bienni Reformista
Reforma Militar
- Reducció dels efectius i dels pressupostos.
- Control de l'actitud de l'exèrcit.
Política religiosa
- Establiment d'un estat laic i separació entre l'Estat i l'Església.
- Introducció del divorci i el matrimoni civil.
- Supressió de les assignacions estatals i aprovació de la Llei de congregacions religioses (expulsió dels jesuïtes).
Reforma Agrària
- Creació de l'Institut de Reforma Agrària (IRA).
- Expropiació de latifundis sense compensació (procés marcat per la lentitud).
- L'any 1935 es va aprovar la llei de contrareforma agrària.
Reforma Autonòmica
- Basada en el Pacte de Sant Sebastià de 1930.
3. Crisi del Bienni de les Esquerres
Aquest període va patir una forta crisi a causa de:
- Augment de l'atur: Generació de crispació i descontentament de les masses populars.
- Radicalització de l'anarquisme: Dins la CNT es va imposar el sector més extremista de la FAI.
- Violència: Episodis greus a Catalunya i a Casas Viejas (gener de 1933).
- Radicalització socialista: Liderada per Largo Caballero.
- Organització de les dretes: Fundació de Falange Espanyola (feixisme minoritari), el Partit Radical de Lerroux (centre-dreta) i la CEDA (partit catòlic que representava les classes mitjanes i propietaris).
4. Eleccions de novembre de 1933
El resultat va donar la victòria als partits de dreta. Les causes principals van ser:
- L'impacte del vot de la dona.
- L'abstenció de l'anarquisme (CNT).
- Les divisions internes de les esquerres, que només van resistir a Catalunya.
5. El Bienni Negre (1933-1936)
Etapa liderada per Lerroux (Partit Radical) amb el suport de la CEDA. Les seves accions principals van ser:
- Àmbit religiós: Retorn del sou estatal als capellans i normalitat als col·legis religiosos.
- Àmbit agrari: Aturada de la reforma i enfrontament amb la Generalitat de Catalunya per la Llei de Contractes de Conreu, que afavoria els rabassaires davant els propietaris.
- Fets d'Octubre de 1934: Entrada de 4 ministres de la CEDA al govern, revoltes a Astúries i Catalunya (preàmbul de la Guerra Civil).
- Radicalització de la dreta: Suspensió de l'Estatut de Catalunya, llei de contrareforma agrària, nomenament de Franco com a cap de l'Estat Major i casos de corrupció com l'Estraperlo.
Finalment, es va produir la dissolució de les Corts Constituents (unicamerals) i la convocatòria d'eleccions per al febrer de 1936.
6. Catalunya durant la Segona República
Obra inicial de la Generalitat
Francesc Macià va ser el president de la Generalitat provisional. Es va actuar en el camp educatiu i es va realitzar una nova divisió territorial (38 comarques i 9 regions). Es va redactar l'Estatut de Núria.
Tensions socials i cronologia
- Actitud combativa de la CNT.
- Conflicte dels rabassaires amb la Llei de Contractes de Conreu.
- Fets d'Octubre: Suspensió de la Generalitat.
Cronologia de la presidència:
- 1931-1933: Francesc Macià.
- 1933-1934: Lluís Companys.
- 1934-1936: Període de suspensió.
- 1936-1939: Lluís Companys.