Història i regles bàsiques del beisbol
Història del beisbol
El beisbol als Estats Units té el seu origen en un joc infantil britànic, els rounders, derivat del cricket anglès del segle XVIII.
Les primeres regles i característiques del terreny de joc les va establir Alexander J. Cartwright el 1845. Va tenir molt d'èxit als Estats Units i ràpidament es va estendre a l'estranger, especialment a Amèrica, Cuba i Mèxic.
A Catalunya, el va introduir el periodista Agustí Peris. En els Jocs Olímpics de Barcelona, va ser introduït per primer cop com a esport olímpic.
Objectiu del joc
L'objectiu és aconseguir el màxim nombre de curses durant el partit. Una cursa s'aconsegueix quan algun corredor passa per sobre les tres bases fins a la base de meta o casa.
L'equip defensor ha d'intentar eliminar els jugadors de l'equip atacant. Quan n'eliminen 3, passen a ser atacants. Cada equip serà atacant i defensor 9 vegades durant un partit.
Terreny de joc
És una superfície a l'aire lliure amb un camp de gespa en forma de rombe i una zona de terra que l'envolta. Té diferents zones:
Camp interior
- Forma de rombe: S'anomena diamant. En cada angle del camp es situen unes bases per les quals han de passar els jugadors (coixins de lona blanca).
- Àrea de casa: Des d'aquest punt, un jugador colpeja la pilota amb el bat abans d'iniciar la cursa. També és l'última base que s'ha de trepitjar abans d'acabar la cursa.
- Àrea de llançament: És el centre del diamant, des d'on es llança la pilota per iniciar el joc.
Camp exterior
- Zona de terra.
Pilota i bat
- Pilota: Blanca i de cuir, dura, petita i amb un nucli de suro.
- Bat: Bastó rodó, generalment de fusta, amb un extrem més prim.
Jugadors
- L'equip consta de 9 membres, cadascú amb la seva funció. De vegades porten proteccions: el batedor ha de portar casc i guants; els defensors porten un guant anomenat mascota; i el receptor porta una careta, un protector de pit i unes genolleres.
- Els atacants actuen un darrere l'altre com a batedors i corredors. Els defenses actuen tots alhora: un llançador, un receptor i 7 defenses més.
Àrbitres
- Àrbitre principal: Supervisa si els llançaments són correctes.
- 2 àrbitres auxiliars: Són els encarregats de comprovar si s'arriba a la base.