Història de la Renaixença: De la Cultura al Catalanisme Polític
La Renaixença popular
Alguns escriptors amb idees polítiques progressistes propugnaven l’ús del català que ara es parla. Van ser contraris a l’ús de la llengua medieval, arcaica i carrinclona, plena de paraules incomprensibles. Frederic Soler i altres es reunien per celebrar els ‘Focs Artificials’, una paròdia dels Jocs Florals.
Pitarra va començar escrivint un teatre caricaturesc i sarcàstic que parodiava el drama romàntic i la mitificació de figures catalanes. Aquest teatre va tenir una difusió popular, encara que en els ambients més cultes fos qualificat de mal gust. Pitarra, amb el temps, es va integrar en el moviment i va participar en els Jocs, escrivint drames romàntics, just allò que havia parodiat.
Josep Anselm va contribuir a l’arrelament del català entre els obrers amb el repertori de cançons que interpretaven les societats que va fundar. Abdó Terradas va escriure la seva obra com a instrument de propaganda i d’agitació (El rei Micomicó és una sàtira de la monarquia). Almirall va ser el primer a formular una doctrina del fet diferencial català a Lo catalanisme.
També van sorgir noves publicacions periòdiques que van incorporar l’ús de la llengua catalana. Periòdics com La Renaixença o el Diari Català van ser instruments de difusió de la llengua.
El començament del catalanisme polític
Al darrer terç del segle XIX, el moviment catalanista va anar més enllà de les reivindicacions lingüístiques i literàries i va adoptar un caire polític que reivindicava el reconeixement del particularisme català i demanava el dret a l’autogovern.
El 1880, la tasca propagandística de Valentí Almirall, considerat un dels principals impulsors del catalanisme polític, el va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista, que pretenia aplegar tendències diverses. Cal destacar que el 1870 ja s'havia creat la primera associació catalanista, La Jove Catalunya.
Fracàs d’ampliar les bases del catalanisme
El projecte de Valentí Almirall, recollit a l’obra Lo catalanisme, era crear una organització interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme i que esdevingués una força política.
Almirall representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana. A més, les discrepàncies d’alguns membres del Centre Català van conduir a l’escissió del moviment del catalanisme polític. Finalment, el Centre Català va desaparèixer.
L’escissió del Centre Català va afavorir la formació de la Lliga de Catalunya (1887), que va incorporar figures com Narcís Verdaguer i Lluís Domènech, entre d’altres. La nova organització tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall. Una de les primeres reivindicacions d’aquest grup va ser el Missatge a la Reina Regent (1888).
El Memorial de Greuges (1885)
Almirall fou el principal redactor del manifest “Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya”, més conegut com a Memorial de Greuges, considerat el primer manifest polític del catalanisme. El Memorial va ser presentat al rei Alfons XII el 10 de març del 1885 per una comissió representativa de personalitats de la societat catalana: escriptors, polítics, professionals, etc.