Història de la Segona República: De la Monarquia a la Constitució
De la Monarquia a la República
El 12 d'abril del 1931 es van celebrar eleccions municipals, percebudes per l'opinió pública com un plebiscit entre la monarquia i la república. L'oposició al règim monàrquic va construir una coalició per presentar-se unida a les eleccions, mentre que els partits monàrquics es van presentar dividits.
Tot i que els partits monàrquics van obtenir un major nombre de regidors, el triomf republicà a les grans ciutats i regions industrials va evidenciar un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República; davant la situació, el rei Alfons XIII va abandonar el país cap a l'exili.
El 14 d'abril del 1931 es va proclamar la República a Eibar, seguida de Barcelona i Madrid. Immediatament es va formar un govern provisional integrat per republicans que va iniciar les primeres reformes:
- Amnistia general: Per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.
- Lleis socials: Per millorar la situació dels treballadors: jornada de 8 hores, salari mínim, regulació de contractes i assegurances.
- Generalitat provisional: Establiment d'una Generalitat de Catalunya com a pas previ a l'autonomia.
- Ordenació electoral: Nova llei per evitar les corrupteles del caciquisme.
El nou govern va haver d'afrontar algunes mostres d'anticlericalisme, sobretot la crema de convents. En algunes ciutats hi van esclatar vagues obreres convocades per la CNT, que aspirava a la revolució social. Pel juny del 1931 es van convocar eleccions a Corts Constituents, que van donar la majoria a la coalició republicana-socialista. La primera tasca de les noves Corts va ser elaborar la nova Constitució, que va ser aprovada el mateix any.
La Constitució de 1931
La Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista. El text establia els principis següents:
- L'Estat acceptava la possibilitat de construir governs autònoms en algunes regions.
- El poder legislatiu residia en les Corts, i l'executiu, en el Consell de Ministres i el President de la República.
- Proclamava l'aconfessionalitat de l'Estat, respectant la llibertat de culte.
- Reconeixia els drets individuals i establia àmplies llibertats públiques, igualtat davant la llei, educació i treball.
Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá-Zamora va ser elegit President de la República i Manuel Azaña, president del nou govern format per una coalició republicana.