Història de la Restauració, Catalanisme i Moviment Obrer
La Restauració Borbònica (1875-1931)
La Restauració és el període històric comprès entre la proclamació d’Alfons XII com a rei d’Espanya (1875) i l’adveniment de la República (1931). Les seves bases van ser: la Constitució de 1876, el torn pacífic de partits en el poder i el caciquisme.
La Constitució de 1876 i el torn de partits
Aquesta constitució establia la monarquia constitucional i un parlament triat, des del 1890, per sufragi universal masculí. Les eleccions van permetre l’alternança en el poder del Partit Liberal i del Partit Conservador, liderats per Práxedes Mateo Sagasta i per Antonio Cánovas del Castillo, respectivament.
Tupinades i caciquisme
Les eleccions eren manipulades pel govern i pels cacics, i els resultats electorals coincidien amb els proposats pel ministre de la Governació. Les trampes més habituals es trobaven en el cens electoral, en el qual figuraven noms d’electors inventats i també difunts. Els cacics eren una peça clau en el falsejament de les eleccions; eren personatges rics que, gràcies a la seva influència, controlaven un districte electoral.
El catalanisme entre 1874 i 1898
- Catalanisme progressista: El principal representant era Valentí Almirall. És una tendència política que, a més de defensar l’autogovern per a Catalunya, considerava que calia millorar les condicions de vida i de treball de les classes populars.
- Catalanisme conservador: El principal representant és Josep Torras i Bages. És una tendència política molt connectada amb els interessos de la burgesia, que va participar en la redacció de les Bases per a la Constitució Regional de Catalunya, un projecte d’àmplia autonomia per a Catalunya.
El moviment obrer entre 1874 i 1898
El moviment obrer estava dividit en dos corrents principals:
- Marxisme: L’any 1879, Pablo Iglesias va fundar clandestinament a Madrid el PSOE, el qual es definia com un partit d’ideologia marxista. El 1888, el PSOE impulsà la fundació a Barcelona de la UGT, sindicat vinculat al partit socialista.
- Anarquisme: Ideologia obrera que va tenir més influència entre els treballadors catalans. A finals del segle XIX es dividia en dues tendències: d’una banda, hi havia els anarquistes que volien que els obrers s’organitzessin en sindicats; d’altra banda, hi havia una tendència que rebutjava qualsevol mena d’organització i no acceptava la creació dels sindicats, sent partidària de la propaganda del fet, que consistia a practicar el terrorisme contra l’Estat, la burgesia i l’Església.