Història: De les Revolucions Liberals a la Unificació

Les revolucions liberals-democràtiques (1820-1848)

Entre 1820 i 1848, a Europa es va produir un seguit de revolucions que van acabar amb l'absolutisme per imposar el liberalisme. Es distingeixen tres grans onades revolucionàries:

• 1820: Revoltes a Espanya i Portugal, que van ser sufocades. A l'Amèrica Llatina, molts països van aconseguir la independència.
• 1830: A països com Bèlgica, França, el Regne Unit i Polònia, es va imposar un liberalisme moderat, basat en una constitució i la divisió de poders, tot i que el rei encara conservava autoritat.
• 1848: Revolucions de caire democràtic. Les classes populars (obrers i pagesos) van lluitar per obtenir els mateixos drets polítics i van demanar el sufragi universal. La majoria d'aquestes revolucions van fracassar, provocant la ruptura definitiva entre la burgesia i les classes populars. A partir d'aquest moment, es va donar per finalitzat l'absolutisme.

El nacionalisme i el concepte de nació

Dins del mateix context de les revolucions liberals va néixer la idea de nació. L'Imperi Napoleònic hi va contribuir, ja que molts pobles van iniciar processos nacionalistes com a reacció a l'ocupació francesa i per l'arribada de les noves idees nacionals.

Concepte de nació

Es defineix com un grup de persones que comparteixen cultura, religió i llengua, i que decideixen viure en un mateix Estat. A França, la nació la manifesten els ciutadans, mentre que a Alemanya es va entendre com una qüestió més espiritual, que va més enllà de l'opinió dels ciutadans.

Processos nacionals

• Desintegradors: Nacions que es volen separar d'un Estat o un Imperi.
• Unificadors: Nacions repartides en diferents Estats que busquen la unió o la creació de nous estats.

L'unificació d'Alemanya

Sorgida del Romanticisme, va consistir en la unió de diferents estats sota el lideratge de Prússia, el més fort econòmicament. No es va fer per via democràtica, sinó per via militar. Després de diferents annexions, el 1871 es va proclamar el II Reich. Existia una dualitat religiosa entre luterans i catòlics.

L'unificació d'Itàlia

Itàlia estava dividida en sis estats, dos d'ells sota domini austríac. Les idees nacionalistes van cristal·litzar amb el Risorgimento (renaixença). El procés va seguir dues vies:

• Cavour: Va annexionar la Llombardia i els Estats Centrals sota el govern de Savoia.
• Garibaldi: Líder de la "Jove Itàlia", va conquerir el Regne de les Dues Sicílies, renunciant a l'ideal republicà per cedir les conquestes al rei.