Història de Roma: Orígens, Períodes i Caiguda de l'Imperi

Història de Roma: Orígens, Períodes i Caiguda

Context històric:

Al segle VIII a.C. a la península itàlica hi vivien diversos pobles: els etruscs al nord i al centre; els llatins al centre; i els grecs al sud (Magna Grècia).

A mitjans del segle VIII a.C., algunes tribus d'origen llatí es van agrupar a la riba del riu Tíber, en una zona estratègica on hi havia un gual que permetria travessar el riu amb facilitat. Van emmurallar la zona donant origen a la ciutat de Roma. Mitològicament, l'origen de Roma s'associa a la llegenda de Ròmul i Rem.

Roma tan sols era un petit poblat quan, al segle V a.C., la ciutat grega d'Atenes assolí el seu màxim esplendor. Però, poc a poc, els romans van conquerir i van organitzar un gran imperi que comprenia totes les terres que envolten el Mediterrani.

La història de Roma es divideix en tres grans períodes:

• Monarquia (753-509 a.C.): etapa fosca governada per reis, els tres últims dels quals eren d'origen etrusc, un poble estranger que va deixar una empremta artística fonamental en l'evolució posterior de l'art romà.
• República (509-31 a.C.): etapa que s'inicia després de l'expulsió dels etruscs, i en la qual els romans van dur a terme la conquesta i la colonització d'altres territoris i van derrotar, en les anomenades Guerres Púniques, els exèrcits cartaginesos. Es produeixen diverses guerres civils degut a les diferències socials, i rebel·lions d'esclaus, com la de Spartac.
• Imperi (31 a.C. - 476): es divideix en dues etapes:
  • Pax Romana (s. I, II, III): període on s'aconsegueix la màxima prosperitat i expansió. S'aconsegueixen les últimes conquestes, que s'envolten amb limes (espècie de fronteres emmurallades, vigilades per un poderós exèrcit).
  • (s. III - 476): període de crisi, enfonsament i caiguda de l'Imperi Romà a mà de les tribus bàrbares del nord d'Europa. Són tres les causes principals d'aquest enfonsament:
    • Corrupció interna: corrupció política, abús de poder, primacia de l'interès personal...
    • Aparició i difusió del cristianisme: presenta noves idees: igualtat, llibertat... que són contràries a la societat romana (A partir de l'Edicte de Tessalònica, al 391).
    • Invasions bàrbares: els bàrbars envaeixen l'imperi i tallen les vies de comunicació.