Història de Roma: Orígens, Períodes i la Columna Trajana
Context Històric de Roma
Per parlar de la història de Roma ens hem de remuntar a les darreries del segle VIII a.C., quan la península Itàlica estava habitada per diferents pobles: les terres del sud, on els fenicis i els grecs havien fundat colònies conegudes com la Magna Grècia; els lígurs; els etruscs; els umbres; els samnites; els sabins i els llatins. Aquests dos últims van fundar un poblat, Roma, que amb el temps es va convertir en la capital d'un dels imperis més grans i poderosos de l'antiguitat. Els seus orígens constitueixen un relat mig històric, mig llegenda: la història de Ròmul i Rem, els quals haurien fundat la ciutat al voltant del 753 a.C. No obstant això, les investigacions històriques ens parlen que en aquest lloc es van situar diversos pobles llatins als turons propers al riu Tíber. Més tard, els etruscs haurien conquerit aquesta zona i engrandit la ciutat.
La història de l'Imperi Romà s'acostuma a dividir en tres grans períodes:
La Monarquia (Segles VIII-IV a.C.)
Aquesta fou una etapa fosca. Roma estava governada per reis etruscs que l'any 509 a.C. foren expulsats per llatins i grecs, deixant una empremta artística fonamental en el futur art romà.
La República (Segles IV-I a.C.)
En aquesta etapa, l'antic poder del rei és substituït pel poder de dos cònsols que governen conjuntament, elegits anualment. Durant aquest període, els romans van fer nombroses colonitzacions i conquestes pel Mediterrani, derrotant els poderosos cartaginesos en les anomenades Guerres Púniques.
L'Imperi (Segles I a.C.-V d.C.)
Les dificultats a l'hora de governar un Imperi tan extens van canviar el sistema polític, liderat per un emperador i en el qual el Senat perd el poder. El territori es divideix en províncies. Però a partir del segle V, la pressió de pobles bàrbars procedents del nord d'Europa va iniciar les invasions dels territoris fins que l'any 476 l'últim emperador fou vençut.
La Columna Trajana
Arquitecte: Apol·lodor de Damasc
- Cronologia: Segle II d.C.
- Materials: Marbre de Carrara
- Localització: Fòrum de Trajà (Roma)
És una columna de 30 metres d'altura (38 incloent el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà front als dacis (poble de Romania). La columna es compon de 18 enormes blocs de marbre de Carrara, cadascun dels quals pesa aproximadament 40 tones i té un diàmetre d'uns 4 metres. El fris escultòric complet mesura uns 200 metres i fa 23 voltes a la columna. A l'interior de la mateixa, una escala de cargol de 185 esglaons permet l'accés a una plataforma mirador a la seva part superior.
El relleu narra dues campanyes victorioses de Trajà contra els dacis: a la meitat inferior de la columna s'il·lustra la primera (101-102) i a la superior la segona (105-106). Ambdues seccions estan separades per la personificació de la Victòria. El relleu estigué completament policromat. Les figures tallades en marbre tenen el caràcter d'una crònica, per la qual cosa no importa la tècnica escultòrica, sinó el missatge que intenta transmetre. L'escultor (o escultors) parà poca atenció a la perspectiva, i se'n van utilitzar diverses en una mateixa escena. El llenguatge emprat té trets metafòrics, no només en la representació dels déus, sinó que també apareix el Danubi representat per un ancià.
Funció de la Columna Trajana
La finalitat de la Columna de Trajà era triple:
- Commemorar la conquesta de Dàcia, una important victòria militar de Trajà.
- Guardar en una cambra mortuòria les cendres de l'emperador i de la seva esposa.
- Assenyalar fins on arribava el turó desplaçat per la construcció del fòrum.
Antecedents, Innovacions i Influències
La tipologia romana d'enrotllar una tira escultòrica al voltant d'un fust és totalment original. Hi ha un precedent en la tècnica narrativa d'anar col·locant una escena darrere l'altra al fris de l'altar de Zeus a Pèrgam (s. II a.C.). La Columna Trajana fou el màxim exponent del relleu de temàtica històrica. La seva estructura serví de model a columnes posteriors com:
- La Columna d'Antoní Pius
- La Columna de Marc Aureli
- La Columna Vendôme de París
- Les columnes de l'església de Sant Carles Borromeu