Història i Sistema Actual de la Classificació Biològica
La Classificació Històrica de la Vida
La primera persona que va establir una classificació va ser Aristòtil (384-322 aC), qui va agrupar els éssers vius en funció de la forma del cos (per exemple, ocells i peixos).
Les classificacions posteriors van ser escasses i sovint deficients, basant-se principalment en el nom comú de l'animal.
L’any 1676, John Ray i Francis van escriure un llibre anomenat Ornithologia, on les aus eren classificades segons certes característiques morfològiques, com la forma del bec, la mida o l’estructura de la pota.
La classificació basada en característiques morfològiques permetia determinar quins individus tenien característiques comunes. Quan els individus només presentaven diferències atribuïdes a l’edat o al sexe, eren considerats de la mateixa espècie.
Els individus d’una espècie eren descrits i rebien un nom en anglès i un en llatí format per dues paraules. Gràcies a la classificació de John Ray, el naturalista suec Carl von Linné (1707-1778) va establir una tècnica per catalogar la varietat dels éssers vius. Va establir 4 nivells de classificació inicials:
- Classe
- Ordre
- Gènere
- Espècie
Les diferents espècies eren anomenades mitjançant el sistema binomial, utilitzant el gènere i l’espècie.
El Sistema Taxonòmic Actual
El sistema actual es basa en el creat per Linné. Els individus es troben organitzats dins de grups anomenats tàxons (agrupació d’organismes segons unes característiques conegudes que els diferencien d’uns altres).
La categoria taxonòmica més general que existeix per classificar els éssers vius és el regne.
Regne (Animal) → Fílum → Classe → Ordre → Família → Gènere (Homo) → Espècie (Sapiens)
Els individus d’una espècie poden reproduir-se entre ells, donant descendència viable. Les espècies molt diferents no tenen possibilitat física ni genètica de crear un nou individu, però de vegades, espècies molt properes poden generar descendents que reben el nom d'híbrids.
Els híbrids són organismes que presenten una barreja de les característiques de les dues espècies progenitores. Quan dues espècies poden generar un híbrid, aquest generalment no sobreviu o és estèril. I si l’híbrid és fèrtil, la seva descendència sol ser estèril.