Història, tractats i institucions de la Unió Europea
Origen de la Unió Europea
Segona Guerra Mundial (1939-1945): els Estats Units i la Unió Soviètica van quedar com a grans superpotències, i va sorgir la idea de crear una organització per a la cooperació entre països amb dos propòsits principals: evitar noves guerres i competir davant de les superpotències. Aquestes propostes van ser impulsades pel diplomàtic francès Robert Schuman al maig de 1950 (Declaració Schuman).
El 1951 Bèlgica, França, Alemanya (república federal), Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos van crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer. El 1957, amb el Tractat de Roma, es va constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE), amb l'objectiu d'impulsar el desenvolupament econòmic equilibrat, la competitivitat i una societat més justa. Es van establir mesures polítiques i econòmiques comunitàries, la llibertat de circulació de béns i lleis comunes que s'han d'aplicar entre els estats membres.
De la CEE a la UE
Amb el Tractat de Maastricht (1992) la CEE va evolucionar cap a la Unió Europea (UE), i va establir la Unió Econòmica i Monetària, que va culminar amb la introducció de l'euro l'any 2002. Aquest tractat va obrir també el camí per a una major integració política i la creació de polítiques socials i ambientals comunes.
El Tractat de Lisboa (2009) va reformar la UE per augmentar la seva eficiència i legitimitat, i va donar un estatus jurídic reforçat a la Carta dels Drets Fonamentals.
Institucions de la Unió Europea
La UE té un sistema polític propi: els estats membres deleguen part de la seva sobirania en institucions comunes per prendre decisions col·lectives.
Consell de la Unió Europea
El Consell de la Unió Europea (consell de ministres) és un dels principals òrgans decisoris; s'hi reuneixen els ministres competents dels països membres segons la matèria en discussió. Entre les seves funcions hi ha l'activitat legislativa conjunta amb el Parlament i l'aprovació, juntament amb el Parlament, del pressupost anual.
Parlament Europeu
El Parlament Europeu és l'òrgan electe de la UE; els seus membres són escollits directament cada cinc anys. Té, com a màxim, 751 diputats segons el límit establert. El Parlament té tres seus principals: Estrasburg, Brussel·les i Luxemburg.
Altres institucions importants
- Banc Central Europeu (BCE)
- Tribunal de Justícia de la Unió Europea
- Tribunal de Comptes
- Comitè de les Regions
- Servei Europeu d'Acció Exterior
Ampliació de la UE
La UE, que va començar amb 6 membres el 1957, ha experimentat diverses ampliacions al llarg de les dècades. Cada ampliació genera debats: amplia el potencial polític i econòmic, però també planteja problemes derivats dels diferents graus de desenvolupament entre països. Per entrar a la UE cal complir una sèrie de requisits institucionals i polítics (respecte dels drets humans) i disposar d'una economia de mercat funcional (criteris de Copenhaguen).
Pressupost i prioritat d'inversió
La UE disposa d'un pressupost anual destinat a aconseguir els seus objectius comunitaris. El 2009 el pressupost va superar els 130.000 milions d'euros. La major part d'aquest pressupost es destina a millorar el nivell de vida, finançant polítiques regionals, agrícoles, d'investigació i altres programes comunitaris.
Política regional i objectius
La política regional busca reduir les desigualtats entre regions i aproximar el nivell de vida de les regions més pobres al de les més riques. Objectius clau:
- Fomentar el creixement econòmic i la cohesió territorial.
- Reduir les desigualtats entre regions i impulsar la competitivitat regional.
- Ajuda a les regions menys desenvolupades per modernitzar-se i créixer.
- Promoure la cooperació territorial entre regions.
En alguns documents i plans esmentats en el debat comunitari apareixen percentatges indicatius (per exemple, el 81% que figura en algunes referències sobre destinació o impacte de fons en determinades polítiques), però aquests valors depenen del context i de l'any de referència.
Pes polític i econòmic de la UE
La Unió Europea ocupa una part significativa de l'escenari europeu i mundial, amb una població d'uns 500 milions d'habitants. És una de les principals potències econòmiques del món, i l'euro s'ha convertit en una de les monedes més importants a escala internacional.
Nota: S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'han ajustat majúscules i minúscules i s'ha reordenat lleugerament el contingut per millorar la claredat sense eliminar informació rellevant.