Història de l'Univers i la Terra: del Geocentrisme a la Tectònica de Plaques

Teoria geocèntrica

Teoria geocèntrica: la Terra és el centre de l'univers.

Teoria de la deriva continental:

Tots els continents formaven una única massa de terra anomenada Pangea.

Antics:

La Terra era considerada el centre de l'univers. El Sol i la resta de planetes giraven al voltant de la Terra. Les estrelles formaven part de constel·lacions i es pensava que aquestes influïen en les collites i en la salut de les persones.

Es creia que el cel es movia al voltant de la Terra i, com que els moviments eren regulars, la posició dels astres s'utilitzava com a rellotge i com a calendari astronòmic. Així van néixer els signes del zodíac, que servien per decidir quan sembrar els camps, per marcar dates importants i, fins i tot, per provocar alguns tipus d'accions ocultes sobre la vida de les persones.

• Aristòtil (segle IV a.C.): els primers escrits que parlen sobre la concepció de l'univers són d'Aristòtil. Considerava que la Terra era rodona i que el cel estava format per esferes concèntriques, amb la Terra al mig de l'univers.
• Demòcrit: va afirmar que les òrbites dels planetes eren el·líptiques.
• Ptolemeu (90-160 d.C.): defensava la teoria geocèntrica.
• Segle XVI: Copèrnic va recuperar la teoria d'Aristarc de Samos, segons la qual el Sol era el centre de l'univers.

La galàxia

Galàxia: sistema material constituït per un gran nombre d'estrelles i amb una grandària de 10.000 anys llum. Les galàxies contenen núvols de gas i pols interestel·lar. Els núvols són condensacions de pols en determinades zones; en els llocs de la galàxia on apareixen aquests núvols s'originen noves estrelles.

Sistema solar

Sistema solar:

• Planetes interiors: Mercuri, Venus, Terra i Mart.
• Planetes exteriors: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Planetes interiors:

Són sòlids i tenen una atmosfera densa i massiva.

Planetes exteriors:

Són molt grans i estan formats principalment per gasos.

Big Bang

Fa entre 10 i 20.000 milions d'anys (m.a.), la matèria interestel·lar estava concentrada en un punt, en una fase molt inestable, i aquesta matèria va explotar. La matèria es va escampar per tot l'univers i posteriorment es va condensar en estrelles, planetes, etc.

Teories a favor: les galàxies s'allunyen les unes de les altres i actualment encara arriba radiació de fons.

La Terra

Arquebisbe Ussher: va afirmar que Déu va crear l'univers el diumenge 23 d'octubre de 4004 a.C. Gràcies a l'aplicació del mètode de datació radiomètrica, se sap actualment que la Terra té 4.600 milions d'anys (m.a.).

Estructura interna:

L'estudi de la composició del material permet establir dos models d'estructura en capes concèntriques: l'estàtic i el dinàmic.

Model estàtic:

Es basa en la informació de la propagació de les ones sísmiques a l'interior de la Terra. La Terra està dividida en tres grans capes:

• Nucli: extern i intern.
• Mantell: superior i inferior.
• Escorça: oceànica i continental.

Model dinàmic:

Es basa en les propietats i el comportament dels materials. Distingeix quatre grans capes: litosfera, astenosfera, mesosfera i endosfera.

Teoria de la tectònica de plaques

Explica el moviment dels continents al llarg del temps. La litosfera està dividida en una sèrie de plaques litosfèriques, que es desplacen les unes sobre les altres de manera passiva. És una teoria integradora de la geologia i es va formular a partir de dues teories anteriors.

Teoria de la deriva continental:

Fa uns 200 milions d'anys, la Terra estava formada per un únic continent, Pangea, que es va fragmentar en blocs que van acabar formant els continents actuals.

Teoria de l'expansió dels fons oceànics:

Els oceans poden créixer a banda i banda de la dorsal oceànica. Quan els oceans són grans i antics, l'escorça s'enfonsa per sota dels blocs continentals, creant zones de subducció.