Historiografia Contemporània: Annales, Bielefeld i Història de les Dones

1. Evolució de la Historiografia

L'evolució de la historiografia implica una anàlisi elaborada que abasta el discurs i la metodologia. La historiografia no s'interessa directament pels esdeveniments, sinó per com han estat escollits, captats i representats pels autors d'obres històriques.

L'Escola dels Annales

• Marc Bloch i Lucien Febvre: Fundadors a Estrasburg, 1929.
• La creació de la revista Annales d'histoire économique et sociale va canviar la historiografia.
• Va superar les deficiències i limitacions de l'Antic Règim.
• Transició de la historiografia descriptiva a l'analítica.
• La revista no es va crear per establir una nova filosofia de la Història, sinó per un esperit d'insatisfacció i recerca.
• Va convidar els historiadors a canviar la seva metodologia, obrint «nous horitzons».
• Objectius:
  • Ampliar la visió dels historiadors, buscant major profunditat.
  • Ampliar el camp cronològic.
  • Adoptar un sentit anti-Ranke (més enllà de la simple descripció dels fets «tal com són»).
  • Promoure un paper actiu dels historiadors.
  • Donar importància al present, amb un sentit vitalista dels historiadors.
  • Potenciar la relació amb disciplines veïnes i el diàleg, buscant una Història Total.

2. L'Escola de Bielefeld

Cal clarificar les arrels: Alemanya no va funcionar bé en la seva modernització, influenciada pels Annales.

• Després de la Segona Guerra Mundial, va rebre la influència d'Otto Hintze i Max Weber (amb una crítica a Ranke).
• Per fer història es necessita una conceptualització rigorosa dels fenòmens singulars i generals.
• Weber va proposar una ciència social històrica, basada en teories cientificosocials i la significació cultural dels processos socials.
• És una tendència historiogràfica que concep la Història com una ciència social interdisciplinària amb les seves disciplines veïnes.
• Wolfgang Mommsen (i altres membres de l'escola) van realitzar monografies centrades en el problema del desenvolupament social i polític al món, especialment a Alemanya.

Cliometristes Americans i la Quantificació

• La revista Past and Present va generar un nou clima historiogràfic, amb sofisticats experiments historiogràfics dels cliometristes.
• Tendència a la quantificació, aplicada a diferents dominis de la història social.
• La New Economic History, amb figures com Ralph Andreano, va estudiar el creixement imparable de l'economia capitalista, suggerint que la modernització econòmica condueix a societats més lliures i democràtiques.
• Utilització de mètodes quantitatius per explicar canvis socials.

3. La Història de les Dones

La Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, escrita el 1791, va tenir un èxit notable al segle XX, quan les dones occidentals van aconseguir l'equiparació dels drets politicosocials amb l'home (1975).

Reivindicació i Desenvolupament

• La historiografia del segle XX va reclamar més protagonisme de la dona dins de la Història en dos sentits:

1. La Història de les Dones com a ciència específica d'estudi.
2. La dona com a investigadora i escriptora de la història.

Reivindiquen una perspectiva femenina sobre el passat perquè diuen que els homes no poden fer història de la igualtat. Això s'ha de relacionar amb la conjura politico-cultural (1960) i la gran força del moviment feminista. El 1995, el Congrés Internacional de Ciències Històriques va atorgar un nou paper a la dona. Aquest moviment té molta força als EUA i al Regne Unit. Per exemple:

• Peter Burke (amb influència dels Annales) i les noves perspectives historiogràfiques.
• Joan Scott (historiadora), amb els seus canvis en el concepte de gènere associats a la Història de les Dones.

Durant els anys 70-80, als EUA i al Regne Unit, es va organitzar un moviment per fer-se visibles, donant importància a la necessitat de la seva història. Joan Scott proposa analitzar la complexa i antiga evolució de la Història de les Dones. La Història de les Dones va vinculada al moviment feminista perquè és important la denúncia de la dominació masculina en la Història. El gènere com a pràctica metodològica permet establir la realitat social, la qual cosa aprofundeix en la història de les dones i contribueix a un avenç de la història en general.