Historiografia Romana: Orígens, Autors i Característiques
Historiografia Romana: Orígens i Evolució
La historiografia és el gènere literari utilitzat per explicar fets històrics. S'origina al segle III a.C. La història a Roma es converteix en gènere literari per influència de la historiografia grega. La llatina és diferent: els grecs miren al present i a l'universal, mentre que els llatins miren al passat i només entorn a Roma. La majoria dels historiadors són senadors o persones corresponents a l'ordo senatorius. Això explica dues actituds: complaença quan descriuen els fets de Roma i pessimisme i displicència quan analitzen l'evolució.
Els Primers Historiadors: Annalistes
Des de finals del segle III a començament del segle I a.C. apareixen els historiadors anomenats annalistes, que seguien la tradició del Pontifex Maximus. Hi va haver dos grups d'annalistes:
- Els qui escrivien a l'època de les Guerres Púniques (finals del segle III - finals del segle II a.C.). La seva obra era en grec, perquè el gènere historiogràfic comptava entre els grecs amb una important tradició. Utilitzaven aquesta llengua per arribar a un públic més ampli. Es van ocupar de fets històrics de l'època de la monarquia i primers segles de la història de Roma. El seu estil va ser rude i primitiu, buscaven ser clars i concisos.
- Època de Gracs i Sul·la (finals del segle III - principis del segle I a.C.). Utilitzen el llatí com a llengua vehicular. Aquesta analítica va anar aplicant al gènere un to moralitzant i un estil cada vegada més retòric. Tracten fets històrics contemporanis o pròxims al seu temps. La història pren un caràcter partidista i poc rigorós.
Cató el Censor
A la primera meitat del segle II a.C., Cató, nacionalista exaltat, va escriure els Orígens, la primera història de Roma important. Aquesta història abastava des dels orígens fins l'època de Cató i presentava innovacions: no era una mera crònica de successos, sinó que també tractava de desvetllar les possibles causes que els havien motivat. Presentava la conquesta romana com una gesta col·lectiva del poble romà i mostrava preocupació per l'estil.
Historiografia en Època de Ciceró: Cèsar, Nepos i Sal·lusti
A la primera meitat (i segona) del segle I a.C., el gènere historiogràfic queda definit com a gènere amb característiques pròpies. Ciceró teoritza sobre el tema en diferents escrits, i les seves idees van ser recollides i aplicades pels historiadors posteriors. Segons Ciceró:
- La història, a més de ser un conjunt dels homes eminents del passat, és també un instrument privilegiat de perfeccionament moral.
- El gènere historiogràfic ha de complir:
- Fets verídics de manera imparcial.
- També ha de narrar les seves causes i conseqüències.
- Ha de respectar la cronologia dels fets.
- Ha d'utilitzar una ornamentació literària adequada.
Gai Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Roma, 100-44 a.C.) conrea la història i altres gèneres. Va ser un gran militar i s'aboca de ple a la política del seu temps. Cèsar és una de les glòries de les lletres llatines per la seva prosa senzilla i clara. És autor de dues obres de caràcter històric, però ell no escriu història desinteressadament, sinó per la necessitat de justificar la seva actuació en fets que havia protagonitzat: els Commentarii de Bello Gallico (58-50 a.C.) i els Commentarii de Bello Civili, entre Pompeu i ell mateix.
Corneli Nepos
L'obra que es conserva de Nepos està més a prop del gènere biogràfic que de la història: De Viris Illustribus (Homes Il·lustres), en la qual compara la vida dels personatges grecs i romans.
Sal·lusti
En el mateix segle, Sal·lusti escriu dues monografies:
- La Conjuració de Catilina (intent de Luci Sergi Catilina de fer-se amb el poder durant el consolat de Ciceró i Antoni, any 63 a.C.).
- La Guerra de Jugurta (sobre la guerra sostinguda per Roma a Numídia, després de la mort de Micipsa i la posterior assumpció del poder de Jugurta).
Sal·lusti s'inspira en Tucídides a l'hora de descriure l'evolució dels costums i analitzar psicològicament la societat romana.