Historiografia Romana: Orígens, Cèsar, Sal·lusti i Més
La historiografia romana arcaica
La historiografia romana neix en l'últim terç del segle III a.C. La història fou l'últim gènere literari cultivat a un digne nivell, quan ja els romans tenien Ciceró i la comèdia havien arribat al seu màxim apogeu.
1. Els annalistes
S'esmenta que Quint Fabi Pictor és l'historiador romà més antic. Accepta el mètode de redactar els fets successivament any per any.
a) Annalistes grecs
Historiadors romans que utilitzen el grec per redactar els seus annals. L'ús de la llengua grega complirà una important funció diplomàtica i propagandística. Annalistes grecs: Luci Cinci Aliment, Publi Corneli Escipió, entre altres.
b) Annalistes llatins
El gran annalista que encapçala la resistència a l'hel·lenisme i utilitza el llatí va ser Cató el Vell.
2. Historiadors
El primer historiador fou Luci Celi Antípater.
Cèsar
La glòria literària va quedar consagrada sobretot amb els comentaris: De Bello Gallico, De Bello Civili.
Característiques de la seva obra:
- Finalitat principal: oferir materials de primera mà a futurs historiadors sobre les campanyes i els moments crítics.
- Cèsar havia utilitzat els informes oficials que enviava al Senat i apunts personals.
- S'aprecia un esforç per raonar i motivar el seu comportament.
- No va rebre mai el títol d'Annales ni Historiae sinó el de Commentarii.
- Estil nítid i clar. Llengua diàfana i pura.
Sal·lusti
Les primeres obres: Bellum Catilinae i Bellum Iugurthinum. Ambdues obres fan referència a l'actualitat contemporània. La seva gran obra: les Historiae.
Característiques del seu estil:
- Influència del gran historiador Tucídides.
- La profunditat psicològica amb què analitza diversos personatges.
- La seva prosa és densa, arcaïtzant, obscura i de complexa estructura.
- El seu estil és rebuscat i sentenciós, ric en artificis retòrics i literaris.
Corneli Nepot
Va tenir el mèrit d'obrir noves formes en la literatura historiogràfica: la biografia i la complicació anecdòtica. De la seva obra extensa ens queden varies vides d'il·lustres capitans estrangers.
Tit Livi
La recuperació integral del passat és l'element més característic. En la seva obra Ab Urbe Condita narra la història de Roma des dels orígens fins al seu temps.
Característiques del seu estil:
- Es fa portaveu de la política augusta, del programa de govern del príncep.
- La seva narració no sotmet a una crítica sistemàtica de les fonts a què es remunta.
- Hi ha punts de contacte entre Heròdot i Livi: sentit racionalista, sentiment religiós.
- Creu que la història és magistra vitae, per preveure situacions i establir una conducta adequada.
- De vegades deforma les seves fonts per acomodar-les a la seva ideologia.
- Compartia el concepte de la història com a opus oratorium maxime i deplorava la sequedat annalística i es burlava dels arcaismes de Sal·lusti.
- Poc preocupat per la història científica, dirigeix el seu esforç a donar forma literària a la matèria que li subministraven les fonts.