Homeòstasi energètica i equilibri hídric: regulació i set

Control de l'homeòstasi energètica

El control de l'homeòstasi energètica es fa per circuits hipotalàmics que integren aferències de diferents tipus i que donen lloc a respostes (conductuals i autònomes) que afecten l'aportació i el consum energètic i permeten mantenir l'homeòstasi energètica. Aquests circuits són redundants i tenen una gran plasticitat. La plasticitat sinàptica sembla un component clau en la regulació fisiològica de l'homeòstasi energètica.

Equilibri hídric i set

L'aigua és essencial per a la vida. El nostre cos està compost en un 66% per aigua. De tota l'aigua que tenim, dos terços (67%) és líquid intracel·lular i la resta és extracel·lular: un 26% d'intersticial, un 7% de plasma sanguini i menys de l'1% de líquid cefalorraquidi.

Els compartiments intracel·lular i intravascular s'han de mantenir en uns límits molt precisos per a garantir la vida. Els fluids dels tres compartiments (intracel·lular, intersticial i intravascular) són, normalment, solucions isotòniques (tenen una mateixa concentració de soluts, substàncies dissoltes en un fluid). Els fluids es regulen uns amb els altres: estan separats per membranes semipermeables.

Si algun dels compartiments perd o guanya soluts, l'aigua es mourà a través de les membranes, per osmosi, restablint la igualtat de concentracions. La força (pressió) que porta l'aigua de les solucions menys concentrades (hipotòniques) a les més concentrades (hipertòniques) s'anomena pressió osmòtica.

Efectes de la hipovolèmia i la deshidratació

Quan es produeix una hemorràgia, baixa la concentració d'aigua a la sang (hipovolèmia). Per tant, baixa la pressió sanguínia i el cor no pot bombar amb eficàcia. Quan mengem salat, augmenta el solut a la sang i el sistema intravascular també es torna hipovolèmic (baixa la proporció d'aigua i puja la de sal). En situació d'hipovolèmia, l'espai intersticial perd aigua (la cedeix als vasos sanguinis), però la sal s'hi manté i, per tant, augmenta la seva proporció. La concentració es torna hipertònica. Les cèl·lules perden aigua per pressió osmòtica. Som davant d'una deshidratació, una situació perillosa: la cèl·lula deshidratada no funciona i mor. La hipovolèmia (pèrdua d'aigua vascular) i la deshidratació (pèrdua d'aigua cel·lular) provoquen la set i la conducta de recerca de líquid per a recuperar l'equilibri. A part d'això, el cos activa mecanismes de conservació de l'aigua restant i de producció de set (per incitar el subjecte a ingerir aigua nova).

Tipus de set: osmòtica i volèmica

Per tant, a nivell fisiològic hi ha dos tipus de set: set osmòtica (deshidratació cel·lular) i set volèmica (deshidratació sanguínia). Els senyals dels dos tipus són detectats per una regió de l'hipotàlem.

Mecanismes de conservació dels recursos hídrics

Per a conservar els recursos hídrics, el nefró (unitat funcional del ronyó) filtra la sang i la retorna al torrent en forma de plasma sanguini. Es controla amb l'ajut de dues hormones:

• Vasopressina: antidiürètica; segregada des de la neurohipòfisi, frena la producció d'orina.
• Aldosterona: segregada per la glàndula suprarenal, controla els nivells de sal (sodi).

La resta, el material que cal eliminar, passa pel conducte col·lector fins a la bufeta.

Detecció de la set osmòtica

La set osmòtica (intracel·lular) es detecta gràcies als osmoreceptors, que capten la pressió osmòtica des de nombrosos punts de l'organisme. Són cèl·lules que s'activen en deshidratació (al contrari de les altres cèl·lules, que perden funcions). Es controlen des dels òrgans circumventriculars (al voltant dels ventricles), concretament des de l'òrgan vasculós de la làmina terminal (OVLT).