Hormones i diferenciació sexual: El paper de l'estradiol
Hormones i diferenciació sexual
L'estradiol s'encarrega de la diferenciació sexual i de l'activitat neuronal directa i indirecta.
La metabolització de la testosterona a estradiol (aromatització) és una condició necessària per a la masculinització del cervell; en la seva absència, el cervell és femení. Aquesta masculinització del cervell es dona en un període crític concret durant la gestació, de manera que el cervell que haurà estat exposat a la testosterona durant aquest període serà masculí i el que no, femení.
La testosterona pot travessar la membrana neuronal i aromatitzar-se, permetent que l'estradiol tingui efectes sobre el sistema nerviós central (SNC) actuant:
- Directament sobre les sinapsis: alterant la síntesi, l'alliberació i la recaptació de neurotransmissors i modificant la permeabilitat de la membrana neuronal.
- De forma indirecta: unint-se a un receptor intracel·lular per formar un complex hormona-receptor que pot arribar al nucli de la cèl·lula i modificar la seva síntesi de proteïnes i la resposta cel·lular.
L'estradiol també té efectes sobre les característiques morfològiques neuronals, augmentant el creixement neurític i actuant com a factor de creixement, estimulant l'augment de la mida somàtica i nuclear de les neurones i modificant la quantitat de sinapsis establertes, així com la densitat d'espines dendrítiques en algunes regions de l'encèfal.
Canvis hormonals en els òrgans sexuals interns
La determinació del sexe genotípic està donada pels cromosomes sexuals (gonosomes): XX pel femení i XY pel masculí. En presència del cromosoma Y, en el qual es troba el gen SRY, es secretarà una proteïna denominada factor determinant dels testicles (TDF). L'expressió del gen SRY donarà lloc a la síntesi de TDF, que promou la diferenciació de les gònades indiferenciades en testicles.
A partir de la sisena setmana de gestació s'inicia la diferenciació dels òrgans sexuals interns cap a masculins o femenins:
- En els mascles: les cèl·lules de Leydig produeixen testosterona, hormona esteroide que promou el creixement del conducte de Wolff com a epidídim, el conducte deferent i la pròstata. Al mateix temps, les cèl·lules testiculars de Sertoli produeixen l'hormona antimülleriana (AMH) que promou la regressió del conducte de Müller.
- En les femelles: en absència d'aquestes senyals, el conducte de Wolff tendeix a la regressió de manera natural i el conducte de Müller es desenvolupa en forma d'oviducte, úter i la part interna de la vagina.
Esteroides gonadals i canvis en la pubertat
Les neurones de l'hipotàlem alliberen l'hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), la qual circula pel sistema porta hipotalàmic-hipofisiari fins a arribar a la regió anterior de la hipòfisi o adenohipòfisi. Allà, la GnRH s'uneix als receptors de les cèl·lules endocrines provocant l'alliberació de l'hormona luteïnitzant (LH) i l'hormona foliculoestimulant. Ambdues s'alliberen al torrent sanguini permetent que arribin als testicles i als ovaris.
D'aquesta manera s'estimula la secreció d'esteroides gonadals (principalment testosterona en nois i estradiol en noies) per provocar els canvis propis de la pubertat en ambdós sexes.