L'Humanisme a la Literatura Catalana: Bernat Metge
El corrent literari humanista
L'expansió de la Corona de Catalunya i Aragó per la Mediterrània durant el segle XIV va afavorir el contacte amb la literatura que es produïa a Itàlia i Grècia, i l'interès per la cultura grecollatina clàssica. Aquest contacte va renovar la visió del món medieval: el teocentrisme va anar cedint terreny a l'antropocentrisme, és a dir, a la interpretació de la vida des del punt de vista humà.
El terme humanisme s'aplica al moviment cultural que va renovar els estudis bíblics, la política, l'art, la ciència, la filosofia i la literatura. L'interès pel món clàssic va afavorir la influència en la prosa catalana de la sintaxi llatina a partir d'autors com ara Ciceró i d'altres que foren traduïts per la Cancelleria Reial. Aquesta influència es mostra en l'estil retòric de la valenciana prosa, de la qual l'exemple més significatiu és Joan Roís de Corella.
La Cancelleria Reial i els seus autors
La Cancelleria Reial, fundada per Jaume I el 1276 i consolidada per Pere el Cerimoniós el 1344, va ser el nucli receptor del primer humanisme. Era un organisme format per funcionaris amb una sòlida formació cultural i l'encarregat de redactar la documentació oficial. La llengua utilitzada per la Cancelleria va esdevenir un model de correcció que unificava lingüísticament tots els territoris de la Corona.
En aquest context, destaca l'obra del català Bernat Metge (segle XIV) i del valencià Joan Roís de Corella (segle XV). També cal destacar la prosa d'Isabel de Villena i la seva defensa dels valors positius de les dones.
Bernat Metge: Vida i obra
Bernat Metge (1350-1413) va ser notari de la Cancelleria Reial. Després de la mort de Joan I, fou acusat i empresonat temporalment, fins que el nou rei Martí l'Humà l'alliberà. El seu contacte directe amb l'ambient humanista de la Cancelleria, favorable a la recuperació dels autors grecs i llatins clàssics, va influir en la seva obra. Tot i mantenir molts temes medievals, va mostrar una actitud diferent de la dels moralistes religiosos; un exemple n'és la seva crítica a la misogínia mitjançant un discurs ple d'ironia.
Principals obres de Bernat Metge
En vers, va escriure en forma de debat el Llibre de Fortuna i Prudència i el Sermó, on denuncia la hipocresia social. En prosa, va escriure l'Ovidi enamorat, una traducció d'un poema llatí; Valter i Griselda, una novel·la curta; i Lo somni, on Metge és el protagonista d'un somni en què, estant empresonat, parla amb el rei mort sobre la immortalitat de l'ànima, i amb Orfeu i Tirèsies sobre temes d'actualitat, com l'opinió de la societat sobre les dones. El seu estil mostra la influència del llatí en la sintaxi i en el lèxic.