Humanisme, Reforma i Societat a l'Europa Moderna (S. XV-XVII)

Ciències socials2,69 KB

Pensament Humanista i Reforma Religiosa

L'Humanisme

A la Itàlia del segle XV es va iniciar un nou moviment cultural i artístic anomenat Renaixement, que es va estendre per la resta d'Europa durant el segle XVI. El seu vessant cultural i literari es coneix amb el nom d'Humanisme. Un dels humanistes més destacats va ser l'holandès Erasme de Rotterdam, que criticava l'Església oficial i defensava la tolerància i la llibertat de pensament.

La Reforma Protestant

L'aparició de la Reforma Protestant religiosa, que va dividir el món cristià en un sector protestant i un sector catòlic d'obediència papal, es deu a diverses causes.

Luteranisme

L'iniciador del moviment reformador va ser el frare alemany Martí Luter, que va criticar les indulgències i va reduir els sagraments a dos: el baptisme i l'eucaristia.

Calvinisme

El francès Joan Calví va ser un altre dels grans reformadors i va fonamentar la seva versió protestant amb el que es coneix com a calvinisme.

La Contrareforma Catòlica

L'Església Catòlica va intentar frenar la Reforma Protestant amb un moviment de renovació: la Contrareforma. El Concili de Trento va ser la culminació de la Contrareforma, que va reformar dogmes del catolicisme.

Societat i Economia a l'Europa Moderna (S. XVI-XVII)

La Societat de l'Antic Règim

L'evolució demogràfica de l'Antic Règim seguia les mateixes pautes del període medieval. En èpoques de normalitat, la població creixia molt lentament, ja que una natalitat molt elevada es veia neutralitzada per una alta mortalitat, especialment entre els infants. Periòdicament, però, s'assolien mortalitats catastròfiques, a causa de la manca d'aliments, les epidèmies i les guerres.

La societat de l'Antic Règim continuava sent bàsicament rural, dividida en estaments. La noblesa i l'alt clergat gaudien d'una sèrie de privilegis.

L'Economia de l'Antic Règim

L'agricultura era el sector econòmic predominant, del qual depenia la majoria de la població.

La indústria continuava organitzada en gremis, però la demanda creixent, provocada per l'augment de la població i per l'establiment d'un comerç d'abast mundial, va fer aparèixer altres sistemes de producció.

El comerç que afectava la majoria de la població era el d'àmbit local o regional, que movia productes bàsics; en canvi, el comerç internacional afectava molt poca gent.

Descarregar

PDF Word HTML