L'Humor i la Ironia en la Narrativa de Pere Calders
L'HUMOR I LA IRONIA DE PERE CALDERS. Si hi ha una constant invariable a la narrativa de Calders, és la presència de l'humor. Quan es parla d'humor, podem entendre moltes coses diferents. El de Calders no es basa mai, per exemple, en la grolleria; és a dir, no hi trobarem referències sexuals ni escatolífiques, ni cap burla barroera sobre els defectes físics de ningú. Si hi ha burla, aquesta recau subtilment en la pròpia vanitat del narrador o d'un personatge massa pagat de si mateix. Calders es basa, en primer lloc, en un innegable talent lingüístic, fins al punt que constitueix un dels principals plaers en la lectura dels seus llibres: les paraules, els girs, les frases fetes, de vegades veritables troballes populars i d'altres de creació pròpia, posades abusivament en un context o tretes de context; així, per exemple, un home que passa una crisi moral va a veure un amic perquè té unes mans de plata. La incongruència entre el llenguatge que s'utilitza i la situació del context és el que desperta la reacció del lector. Es tracta d'un recurs, una gràcia que fàcilment es podria perdre en una traducció.
Detalls Inútils i Aclariments Marginals
En segon lloc, ens trobem amb detallets inútils i amb aclariments del tot marginals. En tercer lloc, com ja hem vist, i això en certa mesura lliga amb la màgia o el fet extraordinari, hi ha un gran pessimisme que segurament no és congènit en la persona de Calders però que forma part del seu món literari. El fet meravellós, o l'invent genial, solen ser una desgràcia per als seus beneficiaris, una nosa o un entreteniment que no acaben de servir gaire per res i trenquen la seva còmoda quotidianitat, això quan tot plegat no desemboca en una catàstrofe de grans proporcions.
L'Humorisme i la Ironia
L'humorisme, basat en la congruència entre el que fan els personatges i el que esperàvem que farien; la distància que hi ha entre el que s'hi diu i el que seria adequat en el pla lingüístic, tot plegat podríem englobar-ho sota el nom d'ironia. Però la ironia de Calders, que s'ha assenyalat com el seu recurs principal humorístic, consisteix en un joc d'artifici una mica més complex, on el somriure apareixeria més aviat, com dèiem, pel contrast entre el que seria esperar segons les convencions socials i el que es diu o el que s'esdevé en la narració. La sentència popular i el donar detalls inútils serien formes d'ironia contra la retòrica. La inutilitat de l'esdeveniment fantàstic o de l'intent meravellós és una forma d'ironia contra les expectatives d'il·lusió que ens fem normalment davant de les històries que tracten d'aquestes coses.