La Idea del Bé, el Mite de la Caverna i el Dualisme Antropològic de Plató
La Idea del Bé
En el món de les idees, no totes tenen la mateixa categoria. Les idees tenen un ordre, un sentit i unes relacions. Aquest ordre és anomenat Bé per Plató. Bé, bellesa, proporció, nombre... Aquestes idees serveixen per expressar una realitat perfecta, on cada cosa és el que és, sense canvi ni alteració, absolutament racional i comprensible per la raó humana.
El Mite de la Caverna
El mite de la caverna, exposat a La República, sintetitza els aspectes nuclears de la teoria de les idees. La narració mostra uns presoners que només han vist ombres projectades a la paret del fons d'una cova. Creuen que aquesta és l'autèntica realitat. Un d'ells és alliberat i, després d'un gran esforç, coneix la realitat de l'exterior i s'adona que allò que coneixia abans era només un pàl·lid reflex. El presoner descobreix progressivament les figures, la llum, la natura, el firmament. Només després d'aquest llarg entrenament està en condicions d'observar el sol, origen i explicació de tot. Només llavors entén la realitat i la idea del Bé.
Dualisme Antropològic
Si ens preguntem com podem els humans entrar en relació amb el món immaterial de les idees, la resposta de Plató és que ja en formem part. Una part de nosaltres és immaterial: l'ànima. Aquesta ànima preexisteix al cos i s'hi uneix de manera accidental. Així, podem parlar de tres parts i funcions de l'ànima:
- L'ànima racional, situada al cap, és l'ànima pròpiament dita i l'encarregada de dirigir el conjunt d'acord amb la raó.
- L'ànima irascible, radicada al pit, és la seu de l'impuls noble, del valor, de la força de voluntat.
- L'ànima concupiscible, més lligada a la terra i al desig, té la seva seu al ventre.