Les Idees Innates de Descartes: Definició i Importància
L'innatisme en la filosofia de Descartes
L'innatisme de Descartes afirma que hi ha idees connaturals a la raó perquè aquesta posseeix una predisposició natural a formar-les. Són idees, doncs, que brollen de manera natural, espontània i immediata del nostre pensament.
Característiques de les idees innates
Exemples d'idees innates són l'existència o la idea d'infinit, les quals són conegudes per una percepció immediata de la intuïció. Aquesta tesi és fonamental per al racionalisme, ja que permet:
- Sortir de l'existència del subjecte pensant.
- Accedir a la realitat extramental (la substància extensa o món).
- Salvar el solipsisme.
Diferenciació amb altres tipus d'idees
Ni les idees adventícies ni les factícies són vàlides per a aquest objectiu, perquè la seua veritat depèn que demostrem l'existència de la realitat extramental. En canvi, si entre les idees innates trobem alguna de la qual podem deduir la seua objectivitat a partir de la seua existència subjectiva, podrem resoldre el problema.
La idea d'Infinit i la demostració de Déu
Descartes descobreix la idea d'infinit, que identifica immediatament amb la idea de Déu:
- Rebuig de la idea adventícia: No podem tenir experiència sensible de la infinitud.
- Rebuig de la idea factícia: La tradició filosòfica creia que l'infinit es construïa negant els límits del finit. Descartes inverteix els termes: la idea de finitud pressuposa la d'infinitud.
El paper de Déu com a garant
La idea d'infinit ha de ser, per tant, una idea innata. Com que la idea d'infinit és la de Déu, aquesta esdevé la idea innata fonamental. Déu apareix com el garant del coneixement i de l'existència de la realitat, permetent que el procés deductiu cap al món i la veracitat dels sentits quedi obert i el solipsisme superat.