Identitat, Diferència i Multiculturalisme: Anàlisi Sociològica
Identitat, Diferència i Multiculturalisme
Pol I (Diferència): Es vol redefinir els objectius d’una societat justa: ja no és només l’accés a les oportunitats i coses que es consideraven desitjables. //Insistir en la igualtat perpetua l’opressió (Young 1990): Ignorar la diferència desavantatja aquells grups que tenen una experiència, cultura i capacitats diferents a les dels grups privilegiats. L’ideal d’una humanitat universal permet que els grups privilegiats ignorin la seva pròpia especificitat de grup. Aquesta denigració dels grups que es desvien d’un patró suposadament universal produeix una devaluació interioritzada dels membres d’aquests grups. Doble consciència. //Franz Fanon: Piel negra, máscaras blancas (1952) De les Antilles a Algèria. Primer llibre que estudia la psicologia del colonialisme. No es tracta de discurs acadèmic. (F ident) Elaboració sobre el complex d’inferioritat negre d’origen colonial i especificació de que, en aquest context, l'assimilació és important. Rebutja convertir-se en un esclau del passat per a dedicar-se a lluitar per al desenvolupament i el reconeixement d’una civilització negra menyspreada.
//El debat pi d: Resposta a les crítiques de l’essencialisme de la noció d’identitat col·lectiva:
- Essencialisme estratègic (Spivak).
- Relacionalitat i posicionament (Young, Hall).
- Anti-essencialisme postestructuralista (Butler).
//// PI: El reconeixement (Taylor) La cultura és font de la identitat, el self. Identitat marcada pel reconeixement o per la falta d’aquest. Conflicte entre el principi d’igualtat i la demanda de reconeixement d’especificitat. Cultura i identitat (Taylor) = la supervivència cultural és un bé col·lectiu legítim. ‘Cultura se ha vuelto un sinónimo ubicuo de identidad, un indicador y diferenciador de la identidad.
//P. multiculturalistes (Kymlicka): Adaptar calendaris laborals a festes religioses dels grups immigrants. Programes educatius antiracistes. Adopció de pautes i normes sobre els estereotips ètnics en els mitjans. *Distintas formas: Ciutadania multicultural, multiculturalisme des de baix, organitzacions de la societat civil (Gran Bretanya). Multiculturalisme corporatista: representació corporativa de grups combinat amb retòrica anti-multiculturalista (França i Alemanya).
*Crítiques:
- M condueix al fracàs de la integració, la lògica requereix acceptar pràctiques culturals que són incompatibles amb els valors democràtics liberals.
- Post-m: Naturalesa canviant de la migració global - Transnacionalisme i reconeixement de les identitats múltiples. Més enllà de la integració.
- Cosmopolitismo: M demostra una concepció estàtica de les cultures com a entitats tancades (Benhabib). Crítica al nacionalisme metodològic (Beck). Transnacionalisme, però també doble cara de les migracions (Sayad). Inclusió, no integració (Young, Habermas).
//Aportacions: Visible l’experiència viscuda de l’estigma (eg Fanon) i la lluita política contra l’opressió per part de grups marginats. Rebuig de l’ideal assimilacionista i reivindicació del pluralisme cultural per a una plena participació democràtica. Es critica el pretès universalisme dels dominants i l’ideal de la bona societat on s’elimina la diferència entre els grups. Es reivindiquen els aspectes culturals específics i es critica el paradigma redistributiu com a insuficient.
//!/Sociologia i p.ident: La sociologia és la base teòrica i conceptual per a les teories que usen o rebutgen una noció d’identitat. //Contextualització sociològica de les polítiques de la identitat (Nicholson): Prehistòria de les p.i: el sufragi universal i la 1a ‘ona’ de feminisme: (Questionament del model naturalista de la identitat i model transicional de les esferes separades. 1r feminisme: individualisme i defensa de la igualtat de drets i oportunitats.). -2n ‘ona’. El model individualista de la identitat femenina s’estén – canvis en el món del treball a mitjans de segle. El treball també defineix la identitat de les dones. //Brubaker i Cooper ‘Beyond Identity’ s’utilitza tant al llenguatge/acadèmic com a categoria pràctica/d’anàlisi. Ambigüitat entre essencialisme i constructivisme social. No permet: 1-problematitzar la relació entre individu i grup. 2: examinar certs aspectes de la realitat que van més enllà de la identitat. Retrat simplista del món social com un ‘multichrome mosaic of monochrome identity groups’.