Ideologia i règim franquista a Espanya

Nacionalcatolicisme

: doctrina sota la qual es va regir Espanya durant el règim franquista, caracteritzada per un fort component religiós catòlic paral·lel a un fervorós nacionalisme espanyolista.

Democràcia orgànica

: sistema polític creat pel franquisme que constava d'unes lleis fonamentals en lloc d'una constitució i d'unes corts designades pel poder.

Lleis de responsabilitat polítiques

: llei aprovada el 1939 amb la qual es castigava qui hagués col·laborat amb la república, acusat de rebel·lió contra el moviment Nacional.

Lleis fonamentals

: lleis polítiques establertes pel règim franquista amb l'objectiu d'organitzar jurídicament l'estat espanyol.

Fuero de los españoles

: conjunt de drets i deures dels ciutadans espanyols establerts pel règim franquista.

Llei de successió

: llei aprovada el 1947 que determinava que Espanya era un regne i que la monarquia era el règim successor del franquisme.

División azul

: cos armat de voluntaris que el govern espanyol va enviar a lluitar amb l'exèrcit alemany al front rus, durant la Segona Guerra Mundial. Constava d'una divisió completa amb militars de carrera i molts falangistes veterans de la guerra civil. Agustín Muñoz Grande va ser designat per dirigir als voluntaris.

Movimiento Nacional

: denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol del 1936 i van constituir el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS). Els seus principis totalitaris i feixistes, proclamats en la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional del 1958, constituïen la ideologia oficial de la dictadura de Francisco Franco.

Pla d'estabilització

: mesura empres per el règim franquista l'any 1959, que va suposar el final del sistema autàrquic i va obrir Espanya al desenvolupament econòmic. El règim es va comprometre a no entorpir l'activitat econòmica privada ni l'intercanvi amb l'exterior, cosa que també va possibilitar la concessió de préstecs d'organismes internacionals.

Plans de desenvolupament econòmic i social

: conjunt de mesures estatals aplicades de manera quadriennal per estimular el desenvolupament econòmic espanyol. Tenien un caràcter merament indicatiu, ja que es va donar plena llibertat a la iniciativa privada. La seva contribució principal va ser proporcionar infraestructures i productes bàsics a la indústria per facilitar-ne el creixement.

Llei Orgànica d'estat

: llei promulgada per referèndum en la qual el règim va basar la seva voluntat institucionalitzadora. Contenia un conjunt de disposicions que concretaven el paper dels diferents òrgans de govern. Sense canviar l'atribució de poders absoluts de Franco, va alterar lleis anteriors, va separar la prefectura de l'estat i la del govern i va instituir l'elecció controlada de procuradors provincials.

Llei de premsa

: llei promulgada el 1966 que suprimia la censura prèvia i permetia la publicació de noves revistes i de llibres fins aleshores prohibits, però que fixava un sistema de multes i suspensions per penalitzar les publicacions que superessin el marge de tolerància permesa.

Llei de bases de la seguretat social

: promulgada el 1963 que va ampliar els mecanismes de cobertura social amb càrrec de l'estat, de manera que va començar la construcció d'un cert estat de benestar.

Esperit del 12 de febrer

: nom amb el qual es coneix el discurs que va pronunciar Carlos Arias Navarro com a president del govern constituït el gener de 1974, en el qual prometia l'obertura cap a un pluralisme polític més gran: nova llei municipal, reformes sindicals, nova llei d'associacions polítiques...

Immobilistes i oberturistes

: famílies del règim franquista que diferien en els seus objectius per assegurar la continuitat inalterable del règim, encara que fos incrementant la repressió; en canvi, els oberturistes apostaven per la necessitat d'introduir canvis progressius i obrir-se cap a un pluralisme polític més gran.

Tecnòcrates

: nova generació de polítics, molts d'ells vinculats a l'Opus Dei, en els anys seixanta, van impulsar un canvi de rumb de la política franquista que va consistir en la promoció del desenvolupament econòmic, l'obertura a l'exterior i la renovació política de l'administració, la legislació i les institucions del país.