II República (1931–1936): resum, reformes i crisi
II República (14 d’abril de 1931–1936)
Dimissió de Primo de Rivera, 28 de gener de 1930. Pacte de Sant Sebastià: republicans, socialistes i nacionalistes. Dictablanda: general Berenguer. Eleccions municipals 12 d’abril de 1931; victòria republicana a Eibar, Barcelona i Madrid.
Govern provisional
El govern provisional, format pels partits signants del Pacte de Sant Sebastià, va prendre diverses mesures urgents:
- Convocatòria d’eleccions legislatives: 28 de juny de 1931.
- Amnistia per als presos polítics.
- Accions d’urgència per impedir l’expulsió dels pagesos de les terres.
Constitució de 9 de desembre de 1931
Constitució de 1931: Niceto Alcalá-Zamora, president de la República; Manuel Azaña, cap del govern.
- Debat sobre la concessió del vot a les dones: Clara Campoamor.
- Sobirania popular.
- Declaració de drets i llibertats:
- Drets civils: divorci i igualtat entre fills dins i fora del matrimoni.
- Dret a l’educació.
- La República era considerada laica.
- "Estat integral": possibilitat de crear regions autonòmiques.
- Principis: separació de poders, sufragi universal, dret de vot de la dona, una sola cambra, igualtat absoluta davant la llei i no discriminació.
Bienni reformista (1931–novembre 1933)
Reforma agrària: Llei de reforma agrària de 1932 destinada a acabar amb els latifundis i millorar les condicions dels treballadors. IRA = Institut de Reforma Agrària (distribució de terres). Aquestes mesures van augmentar la tensió social.
Reforma religiosa: Legislació secularitzadora per limitar la influència de l’església (hi va haver episodis de crema de convents per part de sectors populars).
Reforma militar: Reforma per crear un exèrcit democràtic; creació de la Guàrdia d'Assalt. Azaña impulsa la llei de retirada per reduir l’excés d’oficials (jurament a la República o baixa).
Reforma educativa: Educació laica, millor, gratuïta, mixta i obligatòria; augment del pressupost en un 50%.
Qüestió autonòmica: Estatut d’autonomia de setembre de 1932 per a Catalunya amb oposició de la dreta. El català i el castellà eren cooficials. Francesc Macià nomenat president de la Generalitat; mor el 1933 i Lluís Companys ocupa el càrrec.
Crisi de la República
Aixecament a Casas Viejas (1933) → crisi del govern d'Azaña. Cop militar frustrat: la Sanjurjada (10 d’agost de 1932). Aparició de la CEDA de Gil Robles i de la Falange Española (octubre de 1933). Dimissió d'Azaña. Alcalá-Zamora convoca eleccions per a novembre de 1933.
Bienni conservador o negre (1934–1936)
Vagues de jornalers (juny de 1934) i vaga general revolucionària (octubre de 1934).
Front Popular (febrer–juliol 1936)
Assassinats polítics: el tinent Castillo i José Calvo Sotelo.
Nota: Aquest resum recull les principals fites i reformes del període 1931–1936, mantenint l’ordre i el contingut original però corregint l’ortografia i la gramàtica per a una millor lectura i optimització per a cerca.