La Il·lustració i l'Absolutisme dels Borbó a Espanya
La Il·lustració i el Segle de les Llums
La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat a l'Europa del segle XVIII. Defensava la fe absoluta en la raó com l'únic mitjà per entendre el món. Els il·lustrats creien que la humanitat podia assolir el coneixement; per això, es mostraven partidaris ferms de l'educació i del progrés.
Filòsofs del Segle de les Llums
Les idees de la Il·lustració varen ser propagades per un grup de pensadors que, en els seus escrits, varen defensar els principis de llibertat i d'igualtat de tots els éssers humans.
Pensament econòmic i polític
En oposició al mercantilisme (teoria que defensava l'acumulació de metalls preciosos), s'hi va imposar la fisiocràcia, segons la qual els fisiòcrates afirmaven que l'agricultura era la base per a la riquesa d'un país.
La Il·lustració es va oposar a l'absolutisme a través de diversos autors clau:
- Montesquieu: va defensar la divisió de poders.
- Rousseau: va plantejar el principi de sobirania nacional, segons el qual el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans, expressat mitjançant el vot.
- Voltaire: defensava la necessitat d'un parlament que limités el poder del rei.
Els Borbó i la Guerra de Successió
Una part de les potències europees s'oposava al nou monarca espanyol. La Gran Bretanya, Holanda i l'Imperi austríac varen declarar la guerra a França i Espanya. L'arxiduc Carles d'Àustria va ser el candidat que es va oposar a Felip V, i aquest enfrontament va donar lloc a la Guerra de Successió.
Castella va estar de part de Felip, mentre que la majoria dels territoris de la Corona d'Aragó va donar suport al candidat austríac. L'arxiduc Carles va heretar la Corona d'Àustria i, com que això suposava un excés de poder, la Gran Bretanya, Holanda i els Habsburg varen retirar el seu suport i varen firmar el Tractat d'Utrecht, que va posar fi al conflicte internacional i va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya.
L'absolutisme borbònic i l'uniformisme
Els primers Borbó espanyols varen ser el model d'absolutisme centralista. Els Consells es varen mantenir, però amb una funció merament consultiva.
L'uniformisme territorial
Els Borbó varen tendir a unificar tot el territori imposant unes lleis úniques. Felip V va anul·lar tots els furs i les institucions de la Corona d'Aragó i, amb els Decrets de Nova Planta, es va imposar el sistema administratiu castellà.