Il·lustració i Borbons a Espanya: Reformes i Conflictes del Segle XVIII
El Pensament de la Il·lustració
Els il·lustrats defensaven una fe absoluta en la raó com a únic mitjà per a entendre i explicar el món. Els nous filòsofs es van enfrontar amb la concepció medieval basada en la tradició. Bona part dels il·lustrats eren defensors de la llibertat de consciència i de la tolerància. Tenien una concepció optimista de la naturalesa, creient que l'ésser humà naixia per a ser feliç. Confiaven plenament en la idea de progrés.
El Despotisme Il·lustrat
La influència del pensament il·lustrat va arribar a les corts europees, i alguns sobirans, sense renunciar a la seva autoritat, van intentar dur a terme experiències reformistes. En diferents països d'Europa van aparèixer monarquies il·lustrades. Tots van fomentar l'educació i van modernitzar l'economia. La frase "Tot per al poble, però sense el poble" defineix el caràcter reformista del despotisme il·lustrat i la voluntat dels monarques d'actuar a favor del poble, però sense renunciar a cap privilegi.
Una Nova Dinastia Governa Espanya
El 1700 va morir Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria, sense descendència. La designació del príncep francès Felip de Borbó com a hereu al tron va provocar un conflicte armat: la Guerra de Successió. La victòria va ser per als partidaris de Felip V. Els regnats de Felip V i Ferran VI es van caracteritzar per la implantació a Espanya del model absolutista francès. Carles III va estar molt influït pel despotisme il·lustrat. Carles IV, atemorit pels esdeveniments de la Revolució Francesa, va paralitzar el procés reformista i va intentar evitar el contagi revolucionari.
La Uniformització Territorial
En acabar la Guerra de Successió, va començar la unificació dels antics regnes d'Aragó i de Castella, i es van imposar unes lleis úniques, una administració idèntica i l'homogeneïtzació de totes les institucions. Entre el 1707 i el 1716 es van promulgar els Decrets de Nova Planta, que anul·laven els furs i les institucions dels diferents territoris de la Corona d'Aragó.
La Guerra de Successió i les seves Conseqüències
Al Regne de València, la Guerra de Successió va esclatar més per un conflicte social que per un de dinàstic: la majoria de nobles, que reberen el nom de botiflers, se situaren al costat de Felip V, però els llauradors, atrets per les promeses d'abolir els drets senyorials, donaren suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria. Com a conseqüència, se suprimiren els furs i les institucions que regien el Regne de València des de feia segles i s'imposaren les lleis i l'administració pròpies del Regne de Castella.