La Il·lustració, Liberalisme, Nacionalisme i Moviment Obrer
La Il·lustració i l'Origen del Liberalisme
La Il·lustració: Crítica a l'Antic Règim
La Il·lustració va ser un moviment cultural, sorgit a l'Europa del segle XVIII, que va criticar els principis de l'Antic Règim i va donar origen a una nova doctrina política: el liberalisme.
Principis Il·lustrats
Els il·lustrats es van basar en principis nous:
- L'ús de la raó i de la intel·ligència.
- L'educació i el progrés.
- Les relacions humanes han de basar-se en la tolerància.
Els il·lustrats creien en la llibertat i en la igualtat de tots els éssers humans.
Pensadors Clau de la Il·lustració
Els pensadors polítics més destacats i representatius de la Il·lustració van ser:
- Montesquieu: Va proposar la separació de poders: legislatiu (fer lleis), executiu (executar les lleis) i judicial (assegurar el compliment de les lleis).
- Rousseau: Sostenia que el poder emana dels ciutadans (sobirania nacional), que trien amb el vot els seus representants.
- Voltaire: Proposava que un parlament limités el poder del rei i que no solament els privilegiats paguessin impostos.
El Liberalisme: Principis Fonamentals
El liberalisme és un corrent ideològic que entén la societat com un conjunt d'individus lliures. Els seus principis bàsics són:
- L'Estat ha de garantir els drets i les llibertats individuals.
- El conjunt de ciutadans forma la nació, i en la nació resideix el poder (sobirania nacional).
- S'estableix la separació de poders.
- Una Constitució ha de regular el funcionament polític i la divisió de poders.
- L'Estat no ha d'intervenir en assumptes econòmics.
El Nacionalisme: Identitat i Autogovern
El nacionalisme és una ideologia política que defensa el dret dels pobles a autogovernar-se. La nació és un conjunt d'individus amb uns llaços culturals comuns (llengua, història, tradicions).
A l'Europa del segle XIX, molts pobles estaven integrats dins d'un imperi (com l'Austrohongarès o l'Otomà). Altres estaven fragmentats en diversos estats (com Itàlia o Alemanya).
El Moviment Obrer: Sindicats, Marxisme i Anarquisme
Els Primers Sindicats i les Seves Reivindicacions
El primer sindicat va néixer a Gran Bretanya el 1825. La seva finalitat era lluitar per:
- La reducció de la jornada laboral.
- Millores salarials.
- La regulació del treball infantil.
- El dret d'associació.
El Marxisme: Revolució i Societat Comunista
Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l'explotació del proletariat i van defensar la necessitat d'una revolució obrera per:
- Abolir el capitalisme i la propietat privada.
- Aconseguir el poder polític per al proletariat.
- Arribar a una societat comunista, sense classes socials.
A partir de 1870, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.
L'Anarquisme: Llibertat Individual i Rebuig a l'Autoritat
Els pensadors anarquistes sostenien l'eliminació de la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i una societat sense classes. Però es diferenciaven dels marxistes per:
- La defensa de la llibertat individual com a valor suprem.
- El rebuig de tota autoritat, especialment la de l'Estat.
- L'oposició als partits polítics i a la participació en les eleccions.
Alguns anarquistes van practicar l'acció directa violenta contra la burgesia, l'exèrcit, l'Estat i l'Església. Altres van lluitar a través de sindicats revolucionaris (anarcosindicalistes).