La Il·lustració i la Revolució Industrial: Transformacions Clau
La Il·lustració: L'Era de la Raó
La gran acumulació de capitals va propiciar el naixement i el desenvolupament d'una nova Burgesia mercantil i financera. Aquest període va veure un augment del seu poder polític i una marginació del poder de l'Estat. També hi va haver una revolució científica que posava en dubte les bases del coneixement establert.
Orígens i Conceptes Clau de la Il·lustració
A causa de les transformacions econòmiques i el desenvolupament social de la burgesia, va aparèixer una nova manera d'interpretar el món: LA IL·LUSTRACIÓ (període de llum), que va provocar la crisi definitiva de l'Antic Règim. Els seus principis fonamentals incloïen:
- La supremacia de la raó com a font de coneixement.
- La natura com a ideal de justícia i l'aspiració de l'home a assolir la felicitat.
- La idea de progrés: la societat pot evolucionar i millorar pel seu propi esforç.
- Rebuig a la societat estamental i defensa del mèrit individual.
- Oposició a la monarquia absoluta i al dret diví dels reis.
- Defensa del liberalisme, entès com un contracte social que garantia els drets individuals.
- La divisió de poders (proposada per Montesquieu) i el principi de la sobirania nacional (dret a vot).
Ideals Econòmics: Fisiocràcia i Liberalisme
La insatisfacció amb les polítiques mercantilistes i les intervencions de la monarquia absoluta va propiciar el desenvolupament de dos nous ideals econòmics:
- Els Fisiòcrates: Defensaven que l'economia d'un país es basava principalment en l'agricultura i les activitats productives.
- El Liberalisme Econòmic (Adam Smith): Creia que el motor de l'economia era la iniciativa individual i la competència a través de la llei de l'oferta i la demanda.
El Despotisme Il·lustrat: Reformes Limitades
Davant l'expansió dels ideals il·lustrats, alguns monarques van reaccionar adoptant una política coneguda com a DESPOTISME IL·LUSTRAT. Aquests monarques van incorporar alguns dels ideals de la Il·lustració, però mai van renunciar al seu poder polític absolut, resumint la seva filosofia en la frase: "Tot pel poble, però sense el poble".
Els resultats d'aquesta política van ser:
- Modernització de les estructures de l'Estat.
- Creació d'institucions culturals, científiques i educatives.
- Realització d'obres públiques.
- Foment del comerç i de l'activitat econòmica.
Malgrat aquestes reformes, va ser una política molt limitada que no va alterar l'absolutisme.
La Revolució Industrial: Transformació Global
La Revolució Agrària i els Enclosure Acts
La Revolució Agrària s'inicià al segle XVIII, estretament lligada al fenomen dels Enclosure Acts (tancaments de terres comunals que van substituir els antics open fields). Els seus efectes van ser significatius:
- Molts camperols van haver d'emigrar a les ciutats (èxode rural).
- Es va establir un sistema agrari més productiu.
- La supressió del guaret va obligar a la ramaderia estabulada.
La Indústria Tèxtil Cotonera: Motor d'Innovació
La necessitat d'innovar i produir més davant l'augment de la demanda va impulsar el sector Tèxtil Cotoner. Al segle XVIII, van aparèixer les primeres innovacions per augmentar la producció. Va ser el primer sector on s'introduí el sistema de producció massiva en fàbrica. El cotó arribava per mar (Liverpool esdevingué un gran port cotoner). Aquest sector es va convertir en el motor econòmic i va facilitar l'arrencada d'altres sectors. El seu creixement va permetre baixar preus i crear un mercat interior.
Algunes de les invencions clau de la revolució tecnològica en aquest àmbit van ser:
- La Llançadora Volant (serveix per teixir manualment, inventada per John Kay).
- La Spinning Jenny (per filar amb 40 pues, inventada per James Hargreaves).
- La Mule Jenny (filadora hidràulica que podia produir entre 30 i 100 fils al mateix temps en un sol moviment, inventada per Samuel Crompton), que va superar la Spinning Jenny.
L'Avenç de la Siderúrgia i el Ferrocarril
La Siderúrgia (producció de metall) va tenir una evolució més lenta. El primer pas important va ser la introducció del carbó de coc per part d'Abraham Darby. Per fabricar les màquines tèxtils es necessitava ferro, però el gran augment de la demanda va arribar amb l'aparició del ferrocarril.
Expansió de la Industrialització a Europa
La industrialització es va expandir per Europa en dues fases:
- First Comers: Bèlgica, França, Holanda, Alemanya.
- Late Comers: Dinamarca, Suècia, Rússia, Espanya, Itàlia i l'Imperi Austríac.
El Capitalisme Industrial: Principis i Objectius
El Capitalisme, analitzat per Karl Marx, tenia com a objectiu principal aconseguir el màxim benefici. Es basava en la iniciativa econòmica lliure i la lliure competència, regulades per la llei de l'oferta i la demanda.
El Procés d'Urbanització i la Segregació Social
Les fàbriques es van situar a les ciutats, provocant que els camperols emigressin cap a aquestes (èxode rural). Aquest procés va generar una segregació urbana, amb la separació de barris segons la classe social: barris residencials per a les classes benestants i barris obrers per als treballadors.
Les Noves Classes Socials de l'Era Industrial
La Revolució Industrial va consolidar noves classes socials:
- L'Alta Burgesia
- La Classe Mitjana
- El Proletariat (classe obrera)