Immanuel Kant: Biografia, Il·lustració i Idealisme Transcendental
Context Històric i Biografia de Kant
Immanuel Kant va néixer al segle XVIII en un poble petit d’Alemanya. Era un pensador clau de la Il·lustració, caracteritzada per la confiança en la raó humana, l'optimisme i l'antropologia.
Kant, que mai havia sortit del seu poble, venia d’una família pietista, moralista i dogmàtica (ortodoxa). Tot i això, era una ment cosmopolita en un entorn provincial.
La Il·lustració i el Coneixement
La Il·lustració és el segle de les llums. El seu ideal era que tot el coneixement s’havia d’ajuntar en enciclopèdies i s’havia d’ensenyar a la gent perquè tingués llibertat.
Una anècdota famosa explica que Kant sempre sortia a fer una volta pel seu poble a la mateixa hora, però un dia no ho va fer perquè llegia una novel·la sobre pedagogia de Rousseau.
Influències i Obra Principal
Kant reconeix les influències de Hume, de qui diu que el va fer sortir del seu somni dogmàtic de la raó. El que li va influir d’Hume va ser la importància de l'experiència.
Kant va ensenyar metafísica a l’escola. La seva filosofia va unir el racionalisme i l’empirisme. La seva obra es divideix en tres grans crítiques:
- Crítica de la Raó Pura (Analitza la raó des del coneixement).
- Crítica de la Raó Pràctica (Analitza l’ètica).
- Crítica del Judici (Analitza l’estètica).
El Transcendentalisme Kantià
La seva filosofia s’anomena Transcendentalisme o Idealisme Transcendental. La va anomenar així perquè vol analitzar les condicions de possibilitat del coneixement (Què s’ha de donar perquè hi hagi coneixement?).
Tot coneixement comença per l’experiència, però no tot ell procedeix de l’experiència. És a dir, necessitem coses que vinguin de fora per conèixer, però també elements que provenen de nosaltres. Això és l'a priori (Idealisme). Tots els elements que provenen del subjecte són a priori.
Kant estableix l'Idealisme Transcendental:
- De l'Empirisme: Assumeix la importància de l'experiència, però critica l'escepticisme.
- Del Racionalisme: Assumeix la necessitat i universalitat del coneixement, així com la importància del subjecte, però critica la impossibilitat de l'exterior.
Kant diu que la ciència són les condicions de possibilitat del coneixement. Hi ha elements del coneixement que provenen de l'exterior, però n'hi ha que provenen del subjecte (a priori: significa abans de l'experiència sensible, són universals i necessàries). Especialment, Kant assenyala l'espai i el temps com les formes a priori més importants.
Les Preguntes Fonamentals de la Filosofia Kantiana
La filosofia de Kant es resumeix en tres preguntes principals:
- Què puc esperar?
- Què he de fer?
- Què puc conèixer?
Totes elles es resumeixen en la pregunta de: Qui soc?