La Immigració a Catalunya: Situació, Polítiques i Dret d'Asil
Situació dels emigrants estrangers a Catalunya
Al llarg dels últims anys, els fluxos d'entrada d'estrangers a Catalunya han provocat un esclat migratori enorme. Durant els darrers nou anys, la població catalana ha augmentat en més d'un milió d'habitants, i els immigrants han estat el grup que ha contribuït més a aquest increment.
Les persones que arriben a Catalunya amb un permís de treball fan tota mena de feines, sovint en condicions molt dures. D'altra banda, les persones més qualificades poden arribar a treballar, a la llarga, en sectors més escaients a la seva formació. La situació per a les persones que han entrat al país de manera irregular, sovint com a turistes, és molt difícil i moltes acaben tornant al seu país d'origen.
Impacte de la crisi econòmica
La crisi econòmica ha afectat de manera especial la població estrangera. Fins a l'any 2007, l'atur registrat entre els estrangers era decreixent, però la tendència es va revertir. En la construcció, seguida del sector de serveis, és on més s'ha notat aquest impacte.
Actualment, aquesta situació ha empitjorat pel tancament d'empreses. Com a conseqüència, molts immigrants marxen als seus països d'origen, mentre que d'altres s'hi queden per intentar trobar alguna oportunitat.
La política de la UE i la immigració
La Unió Europea va aprovar el Pacte Europeu sobre Immigració i Asil, que constitueix la futura política comuna relacionada amb les migracions. El pacte planteja una immigració legal i ordenada i el desenvolupament de polítiques d'acollida i de retorn.
Aquest pacte busca frenar la immigració il·legal i desordenada, que té conseqüències socials, econòmiques, polítiques i humanes no desitjades. Entre les mesures adoptades destaquen:
- La vigilància dels punts d'entrada.
- Les polítiques de retorn.
Són imprescindibles acords polítics, com els que està fent Espanya durant els darrers anys a canvi d'ajudes al desenvolupament als països receptors.
El dret d'asil
El dret d'asil va ser reconegut en dos documents fonamentals de l'ONU, que obliguen a l'admissió de les persones que pateixen persecució i n'estableixen els drets i els deures:
- La Convenció de Ginebra de 1951.
- El Protocol de 1967.
La conflictivitat de molts països a causa de la fam, de les lluites ètniques i de la corrupció política ha multiplicat el nombre de persones desplaçades.