L'Impacte del Desastre del 98 i el Regeneracionisme
1. L'impacte del «desastre» de 1898-1902
La pèrdua de les colònies Espanya la va viure com un «desastre». Tot i això, la societat seguia funcionant, però es va patir:
- Una crisi d'Estat.
- Inestabilitat política (32 canvis de presidents de govern en 22 anys).
- Moviments obrers, que es van estendre a les classes mitjanes urbanes.
- Els intel·lectuals criticaven la situació i van formar la «Generació del 98» (ex. Unamuno, Machado, Pío Baroja...).
- Es va formar un fort moviment republicà que volia acabar amb la monarquia i modernitzar el país.
El Regeneracionisme
Va ser un moviment nacionalista i reformista (posterior al 98) sorgit per la mala situació cultural, econòmica i política. Volien regenerar el país reformant l'Estat des de dalt (protegint la indústria, millorant l'agricultura...). Destaca Joaquín Costa, però en morir el moviment va desaparèixer.
El 1899, el conservador Francisco Silvela va intentar posar a la pràctica el regeneracionisme reduint la despesa pública i posant tributs més equitatius. Ell era contrari a l'autonomia catalana. El regeneracionisme o «revolució des de dalt» va fracassar perquè els burgesos i oligarques no volien renunciar als seus privilegis polítics.
2.1 Els quatre grans problemes d'Espanya
- Retard econòmic i cultural: amb un injust repartiment de la riquesa. La societat es radicalitzava i es dividia.
- Règim corrupte: amb sufragi manipulat i alternança al govern dels partits dinàstics.
- Exèrcit: amb material antiquat i excés de comandaments. Era poc efectiu.
- Nacionalismes: que eren, per als militars, el perill de la ruptura de la pàtria.
2.2 La crisi del civilisme (1902-1907)
Durant aquest període hi va haver dos governs:
- Conservadors (1902-1905)
- Liberals (1905-1907)
El 1905, el setmanari satíric català ¡Cu-Cut! va publicar un acudit antimilitarista que va provocar que 300 oficials de Barcelona assaltessin la seu de la revista, que també era la del diari «La Veu de Catalunya». Els atacants no van ser castigats i, a sobre, es va crear la «Llei de Jurisdiccions», amb la qual els delictes contra l'exèrcit i la pàtria es jutjaven per tribunals militars.
Tot això va provocar que l'antic civilisme de Cánovas (exèrcit al servei dels civils i el govern) es trenqués.