Impacte Econòmic, Social i Polític de la Gran Guerra

Història7 de juny 20254,67 KB

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Impacte Global

En la majoria dels països es va recórrer a l'economia de guerra, planificada i dirigida per l'Estat, cosa que va suposar l'abandó del liberalisme econòmic.
Gràcies a la col·laboració dels sindicats, el poder de les organitzacions obreres va augmentar en la societat.
A causa que la major part dels homes es trobaven al front, hi havia una gran escassetat de treballadors, cosa que va impulsar la incorporació de la mà d'obra femenina, fet que va suposar un gran creixement de la feina fora de la llar.
La consciència nacional a ultramar va experimentar un increment en emprar la població de les colònies com a tropes.
A causa de l'alt cost de la guerra, molts països que havien lluitat per sobre dels seus recursos es van arruïnar.
Tot això va produir un augment de la inflació; es van demanar préstecs a particulars i es van endeutar amb països estrangers. El país més beneficiat va ser els EUA.

Els imperis alemany, austrohongarès, rus i turc van desaparèixer, ja que no van sobreviure a la guerra.
El cost humà va ser molt alt: al front es van produir al voltant de deu milions de morts, i les baixes civils a causa de la fam i les malalties també van ser molt elevades.
Un altre aspecte important va ser l'efecte psicològic que la guerra va produir en la població, així com les seqüeles físiques.
La brutalitat de les campanyes militars es va incrementar a causa de l'ús d'armes amb un poder destructor inèdit.
Per evitar que sortissin a la llum alguns moviments en contra de la guerra, es va implantar una censura de premsa. Els pacifistes eren assassinats o empresonats.
El moviment socialista es va dividir, quedant, d'una banda, els fidels a una revolució contra els governs burgesos, i de l'altra, els que van donar suport als seus governs nacionals.
Al principi d'aquesta guerra, molts intel·lectuals l'observaven amb entusiasme, però els sofriments i la seva prolongació els van portar a la desil·lusió i a un profund pessimisme sobre la postguerra. Tot això va portar al rebuig de la idea de progrés, de raó, etc.

El final de la guerra va mostrar la impossibilitat d'Europa de controlar per si sola les relacions internacionals de forma pacífica.
D'altra banda, els EUA es van convertir en el líder de la postguerra i el seu president Wilson va formular els Catorze Punts per a una pau justa el 1918.
Es van signar cinc tractats de pau que posaven fi a la guerra, el més important amb Alemanya: el Tractat de Versalles. Es van signar altres amb Àustria, Bulgària, Hongria i Turquia.
Al conjunt de tots ells se'l coneix com la Pau de París, que pretenia que els nous règims polítics fossin forts per combatre el perill de la propaganda revolucionària dels bolxevics russos.
També pretenia que Alemanya perdés poder i quedés sota control, i que el mapa europeu es reestructurés per fer front a les demandes de les minories nacionals.
Els acords de pau que el componien no garantien que una altra guerra pogués esclatar.

Dins de la Pau de París, el Tractat de Versalles va ser un dels tractats més importants, ja que se li van imposar dures condicions a Alemanya.
Alemanya va patir grans pèrdues territorials, com Alsàcia-Lorena (la més destacada), altres territoris polonesos, belgues i algunes ciutats lliures.
Les clàusules militars d'aquest tractat reflectien l'ocupació temporal de la zona del Rin, la desmilitarització de Renània i la gran reducció de l'exèrcit, l'armada i l'aviació.
Les clàusules econòmiques van comportar el pagament de reparacions de guerra, ja que Alemanya va ser considerada el país culpable de la Primera Guerra Mundial.
Altres clàusules van desembocar en la prohibició a Alemanya d'ingressar a la Societat de Nacions, un organisme internacional que s'havia creat en aquell moment per vetllar per la pau mundial. Estava constituïda per tots els estats independents i el seu objectiu era solucionar els problemes internacionals de forma pacífica i evitar una altra guerra.

La seva composició, marcada per l'exclusió d'alguns països clau: Alemanya i els EUA.
La resistència de les potències vencedores a rehabilitar les vençudes, és a dir, la superioritat dels països vencedors.
El descontentament de tots els països enfront dels tractats de pau.