L'Impacte de la Guerra Freda a Espanya: Reformes i Canvis Econòmics
Amb l’inici de la guerra freda, Franco serà considerat un aliat amb valor estratègic a la Mediterrània. Al 1951 comencen les converses entre els EUA i Espanya; al 1953 es firma un acord en el qual Espanya donava territoris als EUA per establir bases militars a canvi d’una ajuda econòmica. Gràcies a la intersecció dels EUA, Espanya va entrar a organitzacions internacionals com la ONU, el FMI i la UNESCO. Els països de l’Europa Occidental continuen aliant-se al règim, no li permeten l'entrada a la CEE, creada al 1957 amb el Tractat de Roma, tot i que els fluxos migratoris i de turistes entre Espanya i la resta d’Europa cada cop són més fluids. L’any 1953 es signa un concordat amb la Santa Seu on es donaven més poders a l’Església.
Durant la dècada dels 50 i 60, per intentar superar la crisi econòmica, Franco pren mesures i integra en el seu govern els anomenats: A) Tecnòcrates de l’Opus Dei, que proposaven la modernització de l’economia però sense deixar de banda el règim autoritari i els principis religiosos catòlics; destaca Carrero Blanco entre d’altres. B) Reformistes, formats per membres del Movimiento, que presentaven un nou model de govern viatjant per Espanya i altres països, obrint-se a la premsa; destaca Manuel Fraga entre d’altres.
Els nous ministres van fer l’any 1958 la llei de principis del Movimiento Nacional, on es recollia la normativa del règim. Un fet que afecta el règim franquista és la descolonització de les colònies del nord de l’Àfrica; França va descolonitzar la seva zona al 1956 i Espanya, per no tornar a un procés d’aïllament internacional, va descolonitzar les seves zones. Tot i que van seguir les protestes en zones del Sàhara, Ifni, Ceuta o Melilla. Aprofitant el creixement de la dècada dels 60, el règim va aprofitar per apropar Espanya a la situació de benestar de la resta d’Europa, però sense un règim democràtic.
Les reformes més importants van ser: A) en l’àmbit laboral, es va aprovar la llei de convenis col·lectius que permetia negociar els salaris i els drets laborals directament entre patró i obrers; no es va legalitzar la vaga. B) En l’àmbit social, es va aprovar la llei de bases de la Seguretat Social que ampliava els serveis de la seguretat social i donava pressupost per obrir centres sanitaris i nous serveis. C) En l’àmbit polític, es crea el Tribunal de Orden Público, que abarcava jutges civils i no militars; es va aprovar la llei de premsa, la llei de llibertat religiosa, etc. Espanya va entrar en l’anomenada democràcia orgànica.
A finals dels 60, l’enfermetat de Franco (Parkinson), l’oposició al règim i el canvi de la situació econòmica fan que perilli el règim; per això es fan tímides reformes per disfressar-ho: A) S’aprova la llei d’associació que només permetia associacions properes al règim (1969); B) S’aprova la llei sindical, que permetia els sindicats en teoria, però en la pràctica no; C) S’aprova la llei d’ensenyament, que tornava l’EGB obligatòria fins als 14 anys i la FP. Al 1969, alts càrrecs del règim van estar implicats en un escàndol econòmic relacionat amb l’empresa MATESA. Tot i el reformisme, la repressió, les detencions i les tortures van anar augmentant a mesura que l’oposició s’organitzava. Al 1973 es produeix el famós procés de Burgos pel qual es condemnaven 16 etarres a mort; per la pressió internacional, Franco els va perdonar. Al 1973, l’operació Ogro, d’ETA, va fer un atemptat contra la mà dreta de Franco, Carrero Blanco, que va morir. Hi havia molta inestabilitat política.
A partir de 1959, amb l’entrada al govern dels tecnòcrates, van convèncer a Franco per acabar amb el intervencionisme i l’autarquia; els canvis van ser positius i van fer millorar l’economia; això va ser aprofitat pel règim per fer-se propaganda i dissimular els errors comesos anteriorment, l’abús de poder i la manca de llibertats. Aquesta millora no va ser igual geogràficament ni socialment. Canvis que van fer: A) Pla d’estabilització (1958), que consistia en la liberalització econòmica que va permetre el creixement de l’economia: augment de les importacions, incentius a inversions estrangeres, obres públiques, congelació de salaris. Aquest pla va permetre a Espanya aprofitar-se de la situació econòmica europea.