Impacte de la Industrialització: Fàbriques, Ciutats i Noves Classes
El Sistema Fabril: Nova Organització
El sistema fabril era una nova manera d'organitzar la producció i el treball, on l'element central era la fàbrica, que reunia sota un mateix sostre dos factors clau: el capital i el treball. Aquest nou sistema va comportar la ruïna de molts artesans, la fi del domestic system i el començament de la producció en sèrie.
La Indústria Cotonera: Pionera de la Mecanització
La indústria cotonera va ser la primera a mecanitzar-se. El cotó és una fibra vegetal que els anglesos van difondre per Europa al segle XVII. Era un teixit més higiènic i més còmode que les fibres tradicionals, i això va comportar un augment significatiu de la demanda. Es van introduir innovacions en la filatura i la teixidura: la llençadora volant va augmentar el tissatge i va permetre peces més amples, i la filadora va incrementar la productivitat de filat. Amb la invenció del primer teler mecànic, els empresaris tèxtils disposaven d'una matèria primera de poc preu, una mà d'obra abundant procedent del camp i un augment constant de les vendes, la qual cosa va generar grans beneficis.
La Indústria Siderometal·lúrgica: Motor del Progrés
La indústria siderometal·lúrgica es va estimular per la necessitat de ferro per fabricar maquinària, construir ponts i produir eines. En la fosa d'alts forns es necessitava un combustible més efectiu que el carbó vegetal, i es va trobar el carbó de coc, que era més calorífic. Això va permetre augmentar la producció, millorar la qualitat del ferro i abaratir-ne els preus. La construcció ferroviària i el desenvolupament de la siderúrgia van fer possible l'avanç de la metal·lúrgia.
Mineria de Carbó i Ferro: Combustible de la Revolució
La màquina de vapor i la indústria siderúrgica van estimular l'extracció de carbó i ferro. El desenvolupament d'aquesta mineria va ser possible gràcies a l'ús de bigues de ferro, rails i vagonetes, que van transformar els paisatges en "paisatges negres".
Expansió de la Indústria: Un Fenomen Global
Al segle XIX, la industrialització es va iniciar a Gran Bretanya i es va expandir ràpidament per Europa, començant per França i Bèlgica. Alemanya va fonamentar el seu desenvolupament industrial, mentre que a Itàlia i Espanya el procés va ser més tardà. A Europa Oriental, els imperis austrohongarès també van experimentar canvis. Fora d'Europa, Estats Units i Japó van seguir un desenvolupament industrial similar. L'impacte mundial d'aquesta expansió va incloure fenòmens com la sobreproducció i les crisis econòmiques.
Burgesos i Obrers: La Societat Urbana Industrial
El Procés d'Urbanització: Creixement de les Ciutats
La difusió de la industrialització va obligar els treballadors a traslladar-se a les ciutats i a viure a la rodalia de les fàbriques. Així, van créixer les ciutats i es va consolidar una societat urbana. Els nous treballadors industrials procedien, la majoria, d'àrees rurals de la rodalia.
El creixement urbà va afectar la resta d'Europa: a principis del segle XIX, només el 2% de la població europea vivia a ciutats, mentre que a començament del segle XX, el 78% dels britànics, el 60% dels alemanys i el 44% dels francesos ja ho feien. El ràpid creixement de les ciutats va originar una forta segregació social per barris.
- La burgesia: Va abandonar els barris vells i es van enderrocar les muralles de moltes ciutats per acollir els nous burgesos i construir grans avingudes, permetent planificar barris residencials. En els nous espais s'hi van instal·lar oficines, botigues i habitatges.
- Els treballadors: Es van establir en barris obrers que van créixer sense planificació, a prop de les fàbriques i no disposaven d'infraestructures. Els edificis acollien habitatges petits i sense aigua corrent, i molt sovint ocupats per més d'una família.
La Societat Industrial: Noves Classes Socials
La Revolució Industrial va comportar una nova societat de classes configurada al voltant de la burgesia i el proletariat industrial. En la nova societat industrial, la propietat definia la pertinença a una classe determinada i hi havia mobilitat social en relació amb el nivell de riquesa assolit.
- La burgesia: Eren els qui posseïen capitals i eren els empresaris, comerciants, banquers, etc. Va esdevenir una nova elit social, on la riquesa no provenia de la possessió de la terra sinó de la propietat de les noves activitats econòmiques. Va organitzar la societat amb nous valors: propietat privada, treball, l'estalvi i l'individualisme.
- El proletariat: Eren els obrers de les fàbriques que no posseïen béns ni capitals. Venien el seu treball per un salari, amb condicions pèssimes de treball (jornades de fins a 12 hores diàries) i sous baixos.
- La classe mitjana: Es va configurar al segle XIX, caracteritzada per no posseir grans capitals ni propietats, i per no realitzar un treball manual. Estava formada per: professions liberals, petits comerciants, funcionaris, empleats de banca, militars, etc.