Globalització: impacte de les noves tecnologies i organitzacions internacionals

Resum

El text explica com les noves tecnologies de la comunicació han fet possible la globalització econòmica, permetent contactes instantanis entre empreses i seus. Es descriuen les seves conseqüències, com la deslocalització industrial, la mobilitat geogràfica i la lliure circulació de capitals. També presenta les organitzacions internacionals públiques i privades, amb exemples com l'ONU i Metges Sense Fronteres.

Punts clau

Les noves tecnologies de la comunicació permeten contactes instantanis i simultanis entre empreses i seus, fet que facilita la globalització econòmica.
La deslocalització industrial permet ubicar les indústries allà on trobin més avantatges.
La lliure circulació de capitals substitueix el control dels governs, que fins fa una dècada autoritzaven els moviments de capital entre països.
Distingim el capital productiu, invertit en activitats empresarials, del capital financer, que opera en borsa.
Les organitzacions internacionals públiques estan integrades per estats sobirans, com l'ONU.
Les organitzacions internacionals privades són associacions independents i voluntàries, com la Creu Roja o Metges Sense Fronteres.

Posa't a prova

Progrés de les noves tecnologies de la comunicació: l’aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ha fet possible la globalització econòmica, ja que els contactes i els intercanvis entre les diverses seus d’una mateixa empresa o empreses diferents es poden establir d’una manera instantània i simultània. Ha comportat:

La deslocalització i la desestructuració industrials. Les indústries es poden ubicar a qualsevol indret del món, allà on trobin més avantatges.
L’augment dels serveis d’informació i cultura. Aquests serveis són imprescindibles per conèixer els mercats, afavorir el consum i desplaçar-se amb facilitat per la xarxa de comunicacions.
La mobilitat geogràfica. Les persones es poden desplaçar amb més llibertat a escala planetària.
La lliure circulació de capitals. Fins fa una dècada, els governs controlaven els moviments de capital entre països, de manera que un empresari no podia moure capital d’un país a un altre sense autorització prèvia del govern. Actualment, es pot invertir capital sense autorització prèvia del govern. Distingim dos tipus de capital:

- Productiu: s’inverteix en activitats empresarials de tipus industrial o de serveis.

- Financer: opera en borsa tant a curt termini com a llarg termini, per ser invertit en les accions de les empreses o per especular amb els tipus d’interès.

Organitzacions Internacionals

Són entitats que inclouen membres de dos països o més que cerquen una cooperació política, econòmica o d’un altre tipus. Distingim dos tipus:

Organitzacions Internacionals Públiques

Integrades per estats sobirans. Exemple: l’ONU, a la qual pertanyen gairebé tots els estats del món i que té l’objectiu essencial de vetllar per l’equilibri mundial i solucionar els conflictes polítics, socials i territorials.

Organitzacions Internacionals Privades

Tenen un enfocament en qüestions mundials en àmbits particulars. Alguns exemples: Creu Roja, Metges Sense Fronteres. Entitats que no depenen de cap institució estatal ni pertanyen a cap grup polític, sinó que són associacions independents de persones que actuen de manera voluntària envers el malbaratament i la destrucció de la natura, la fam, els dèficits de serveis i equipaments, i la denúncia de les desigualtats.

També existeixen organitzacions internacionals de cooperació política i militar.

Preguntes freqüents

Què és la deslocalització industrial?

És la possibilitat que les indústries es ubiquin en qualsevol indret del món, allà on trobin més avantatges. Les noves tecnologies de la comunicació l'han fet possible.

Quina diferència hi ha entre capital productiu i capital financer?

El capital productiu s'inverteix en activitats empresarials industrials o de serveis. El capital financer opera en borsa, tant a curt com a llarg termini, invertint en accions o especulant amb els tipus d'interès.

Quina diferència hi ha entre organitzacions internacionals públiques i privades?

Les públiques estan integrades per estats sobirans, com l'ONU. Les privades són associacions independents de persones que actuen de manera voluntària, sense dependre de cap institució estatal, com la Creu Roja.